Podem CAT. - Una eina al servei de la ciutadania

Catalunya viu actualment un moment polític d’especial intensitat que interpel·la directament la nostra organització. Per una banda, la convocatòria de l’1 d’octubre per part del Govern de la Generalitat i per una altra, el procés de reconfiguració del mapa polític català, són dues qüestions que ens obliguen a prendre decisions d’especial transcendència, tant política com organitzativament.

ImprimeixCorreu-e

Bon dia a tothom, vull agrair als periodistes que han vingut malgrat la convocatòria hagi estat feta fa només 48 hores, però com sabeu els tempos de la política catalana són així i nosaltres poc podem fer per evitar-ho.


Ahir, dijous al vespre, es va reunir el Consell Ciutadà Català de Podem Catalunya, que és l’òrgan encarregat de debatre, decidir i executar la direcció política de la nostra organització. En aquest reunió, entre d’altres qüestions, vam valorar la situació política que viu actualment Catalunya.
Una valoració general que vam fer al voltant de dues fites polítiques que per a nosaltres com a organització són fonamentals:

- En primer lloc vam valorar el resultat dels debats fets als cercles de Podem sobre l’escenari d’una convocatòria d’un referèndum sense acord amb l’Estat

- I en segon lloc vam valorar els anuncis fets pel Govern de la Generalitat en relació a aquesta convocatòria.

Pel que fa al primer punt -els resultats dels debats al cercles- el Consell Ciutadà ha assumit el missatge sorgit d’aquests debats. Un missatge que diu clarament que Podem Catalunya no pot girar l’esquena davant un escenari on milions de persones estan cridades a expressar la seva opinió a les urnes.

Com sabeu, més del 60% dels cercles de Podem Catalunya entenen que, malgrat no ser el referèndum que creiem que necessita Catalunya, la convocatòria de l’1 d’octubre ens interpel·la com a organització i com a espai polític.

Pel que fa al segon punt, l’anunci del Govern de celebrar el referèndum sense acord amb l’Estat, ens aboca a una situació de xoc que difícilment podrà satisfer l’anhel de la majoria de la societat catalana de decidir lliure i democràticament el seu futur.

Lamentablement, la proposta del Govern difícilment podrà ser equiparada a un referèndum que sigui efectiu i que es pugui aplicar.
Ara bé, i això és una realitat que cal remarcar sense embuts: la impossibilitat de fer aquest referèndum no recau en ningú més que en l’irresponsable, corrupte i antidemocràtic govern del Partit Popular.

Si avui no és pot fer el referèndum que permetria el debat acurat i profund que des de fa anys demana la societat catalana és fruit d’un PP que pretén governar Espanya contra Catalunya.

Això mai en tota la història ha donat resultats beneficiosos. Al contrari: sempre que s’ha intentat ha estat mitjançant l’autoritarisme, la repressió i la pèrdua de llibertats. Dels catalans i de la resta de pobles de l’Estat.

Manuel Azaña ho va descriure perfectament l’any 32 quan ell, defensant les llibertats catalanes constatava que fent això es convertia, també, en l’últim defensor de les llibertats espanyoles.

Per això, davant la situació que vivim, no caben equidistàncies:

El referèndum que convoca el Govern de la Generalitat no és el nostre referèndum, però la responsabilitat, insistim, es deriva de l’absoluta incapacitat política del Partit Popular.

Així ho han entès els cercles de Podem de manera majoritària i així ho va ratificar ahir el Consell Ciutadà de Podem Catalunya.

La nostra posició en favor de no donar l’esquena al procés que es viurà a Catalunya als propers mesos ve de la convicció que més enllà d’un format i un procediment que no compartim, la mobilització que sens dubte viurem a Catalunya té un component d’impugnació profund a un règim del 78 que Podem ha combatut des del seu mateix naixement.

Fa pocs dies, a la Universitat Complutense, Pablo Iglesias ho deia amb claredat quan explicava que el 15M i el moviment sobiranista han estat les dues forces amb més capacitat per qüestionar i canviar una situació política que, avui, ja és insostenible.

Vull recordar que aquesta visió ja està expressada al punt 2 del manifest fundacional de Podemos (que jo vaig tenir l’honor i el plaer de ser una dels seus 28 impulsors inicials) on expressa clarament l’aposta que “davant uns governs al servei de la minoria de l’1%” cal reivindicar “una democràcia real basada en la sobirania dels pobles i en el seu dret a decidir el seu futur lliure i solidàriament”.

El mateix manifest, fet públic poc abans de la consulta del 9 de novembre, continuava: “La democràcia no ens fa por a les persones demòcrates; estem encantats i encantades de què escocesos i catalans puguin parlar i decidir quin futur desitgen. Per tant –deia el manifest- recolzem la celebració de la consulta convocada a Catalunya per al 9 de novembre”.

Aquest compromís, que forma part del nostre ADN fundacional, ha de seguir inalterable i per això aquest cop tampoc ens desentendrem de la convocatòria de l’1 d’octubre.
El context polític en què vivim deixa clar que les forces progressistes que no podem romandre neutrals. Un context polític on el partit més corrupte del sud d’Europa no només no escolta ni dialoga sinó que basa la seva resposta en amenaces més pròpies d’un règim autoritari que d’una democràcia respectuosa amb les aspiracions socials i polítiques dels ciutadans.

Un context polític on, en comptes de donar respostes polítiques, es recorre als tribunals.

Un context polític un Ministre de l’Interior no dubta en trencar l’estat de dret amb l’objectiu de perseguir rivals polítics.

Un context polític on, com va passar aquesta mateixa setmana, el PSOE i Ciutadans s’alien amb el PP per enterrar qualsevol investigació sobre unes clavegueres de l’Estat absolutament pestilents.

Un context polític on la ministra de defensa invoca l’exèrcit d’una manera absolutament irresponsable que recorda als moments més foscos de la nostra història mentre exministres del PP comparen la mobilització pacífica de milions de persones amb els duríssims anys d’ETA.

Podem no és una força independentista. Nosaltres treballem per fer possible un Estat on els pobles que el conformen puguin conviure i treballar plegats des del reconeixement mutu en peu d’igualtat.

Però és absolutament clar que en un moment polític com el que vivim, els que creiem en la mobilització ciutadana com a principal motor del canvi social i polític, no podem romandre neutrals.

Al llarg de les properes setmanes el debat polític a Catalunya estarà marcat per una papereta on es demana a la ciutadania respondre amb un SÍ o amb un NO.
Entenem que tant el SÍ com el NO i també el vot en blanc estan fets de molts colors. Les raons per votar SÍ són tan diverses com les raons per votar NO o votar en blanc.

Sens dubte els debats de les properes setmanes seran apassionants i no hi ha dubte que la ciutadania és prou adulta per expressar-se de la manera que cregui convenient.

Però per a nosaltres els veritables blocs de les properes setmanes no estan marcats per un SÍ o un NO, sinó que tenen a veure amb reconèixer o no reconèixer la capacitat del poble de Catalunya per expressar-se democràticament.

Davant aquesta dicotomia, Podem Catalunya estarà del costat de la gent que es mobilitza. La història deixa clar que quan Catalunya es mobilitza, l’Estat Espanyol progressa. Tal i com dèiem al nostre manifest fundacional, entenem que l’Estat Plurinacional que defensem des de Podem només serà una realitat si els pobles i les nacions que composen aquest Estat es mobilitzen i fan sentir la seva veu.

Ho vam veure quan el republicanisme català construïa i empenyia fraternalment el republicanisme arreu de l’Estat i ho vam veure quan les manifestacions desobedients de Sant Boi feien tremolar la dictadura.

L’1-O uns aniran a votar convençuts d’estar donant un pas definitivament vinculant cap a la independència. Altres anirem amb la convicció de que cal empènyer per fer realitat l’Estat plurinacional que defensem.

Però tots -sobiranistes, indignats, 'independentistes' i no 'independentistes'- ens mourem des del convenciment que diu que només quan la gent es mou, els murs més gruixuts tremolen.

Creiem que només hi ha una manera pacífica i estimulant de convertir el carreró sense sortida al que ens aboca el PP en un triomf de la raó: treballar des d’ara mateix un procés de decantació d’allò que pot sumar les voluntats, en pluralitat, d’una majoria social, treballadora i partidària del bé comú.

Cal una mobilització constant pels drets nacionals, culturals i socials. Una mobilització que pensi com fer la Catalunya feminista, igualitària, treballadora, innovadora, culta, laica i solidària, amb serveis públics de qualitat i amb una joventut amb futur.

No hi ha dubte que la mobilització del poble català i l’empoderament sorgit de les places del 15M són dues forces amb una enorme capacitat per fer possible el canvi que Catalunya i la resta de l’Estat necessiten.

Per això, des de Podem Catalunya, estem convençuts que l’esperit del 15M i la determinació de milions de catalans que, independentistes o no, volen decidir democràticament el seu futur, poden i deuen caminar de la mà, més enllà de les seves diferències.

En base a aquestes reflexions i complint el mandat dels nostres cercles, el Consell Ciutadà Català va aprovar ahir un text amb els següents vuit punts:

1. Les bases de Podem Catalunya, mitjançant un procés de debat obert, han decidit participar activament a la convocatòria entenent-la com una mobilització social políticament legítima.

2. Podem Catalunya entén l’Estat com a plurinacional, i en aquest sentit, defensa el dret legítim a decidir de Catalunya. A més, les enquestes manifesten que un 80% de catalans i catalanes estan a favor d’exercir democràticament el dret a decidir el seu futur.

3.Davant d’aquesta realitat, com a força de ruptura democràtica, Podem Catalunya no donarà l’esquena a la ciutadania. I recorda que un dels seus objectius polítics és el trencament amb el règim constitucional de 1978, i es pronuncia per la construcció d’un Estat Plurinacional i Federal en fraternitat amb la resta de pobles de l’Estat espanyol.

4. Tot i el desacord en les formes, contingut, contradiccions i manca de garanties jurídiques i reconeixement internacional, Podem fa una crida a l'esperit del 15M per fomentar la participació i votació el dia 1 d’Octubre, com a element de protesta ciutadana contra l’immobilisme i autoritarisme del govern del Partit Popular. Catalunya sempre ha estat pionera de tots els canvis en positius a l’Estat i ara, també ho serà.

5. Podem farà una campanya cridant al debat i a la participació, vetllant perquè tots els posicionaments democràtics siguin escoltats i s’enriqueixin en contingut i proposta, de forma transparent i pacífica.

6. El Partit Popular, amb el suport de C’s, i com a representant del Govern més corrupte d’Europa, no té legitimitat per amenaçar ni boicotejar una consulta ciutadana. Des de Podem denunciem l’autoritarisme i la manca de diàleg com a forma rebutjable de no-política i de no donar solució a la qüestió nacional.

7. Tanmateix, som conscients de la instrumentalització política del referèndum per part del Govern de la Generalitat i la seva manca evident de projecte de país. JxSí deixa al marge la unitat dels drets nacionals, culturals i socials que Podem reivindica i vol reconquerir i enfortir des de baix.

8. Animem a tota la ciutadania a debatre, a participar, unint les condicions de la vida quotidiana, la defensa dels serveis públics, la denúncia de la precarietat laboral, les desigualtats i la manca d’oportunitats per a dones i joves, amb l’exercici del dret a decidir. Volem decidir-ho tot.

 

Roda de prensa: 

ImprimeixCorreu-e

Demà, 8 de març, es porta a votació del senat la presa en consideració de la proposició de llei que la senadora catalana Celia Cánovas, la senadora Vanessa Angoixa (Units Podem- En Comú Podem- En Marea i Portaveu Adjunta) i Carolina Bescansa (Secretària General del Grup Parlamentari de Podem al Congrés) varen presentar el 26 de gener d'aquest any la PL en la Cambra alta.

ImprimeixCorreu-e

Les vacunes, un negoci?

Amb matisos, existeix un consens a totes les institucions sanitàries, epidemiòlegs i salubristes en què les mesures amb gran impacte en la millora de la salut i els seus indicadors (esperança de vida i mortalitat infantil) han estat la cloració de les aigües de consum, l'alfabetització de les dones i la implantació mundial d'algunes vacunes que en el passat provocaven pandèmies, amb altes taxes de mortalitat i/o altes taxes de minusvalidesa

ImprimeixCorreu-e