Comunicado sobre el Referéndum de Chile 2020
“…tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el
que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que
tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.
¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!…”
Salvador Allende, últimas palabras.
Allende no erró en su vaticinio. Sus últimas palabras fueron clarividentes y dan cuenta con elocuencia de la situación del Chile actual. Por ello, el Área Internacional de Podem Catalunya, saluda al pueblo chileno por la victoria histórica obtenida en las urnas ayer domingo 25 de octubre de 2020.
Chile voto masiva y contundentemente el claro mandato de cambiar la Constitución heredada de la Dictadura cívico militar encabezada por Pinochet, y abrir un proceso constituyente que transforme al país, lo reencuentre con Latinoamérica y las luchas por la soberanía popular, en una apuesta por avanzar con el sentido de la historia.
Los resultados finales en pleno auge de la pandemia en el mundo lo dicen todo: más del 78% de los participantes voto APRUEBO, y más del 79% CONVENCIÓN CONSTITUCIONAL.
Una clara apuesta y determinación por acabar con las secuelas profundas de desigualdad y exclusión social del neoliberalismo.
Hace sólo un año explotaba en Chile un movimiento de rebelión, un “estallido social” iniciado por los estudiantes secundarios que cambiaría, como lo ha hecho, todo el país.
Fracasó la declaración de “guerra” que en su día hizo en actual presidente Piñera y que dejó una herida en el pueblo chileno con un saldo de más de 34 muertos y miles de personas heridas y detenidas durante 7 meses de intensa lucha.
Esta victoria en el Referéndum Constitucional inaugura una nueva época. Ahora es posible una nueva Constitución que blinde mediante leyes y artículos las cuestiones básicas para la vida, para la subsistencia con dignidad y se fije metas ecológicamente sostenibles, ligadas a la transición energética, los derechos de los pueblos minoritarios, que blinde las luchas feministas y por la igualdad de género, que se ponga como objetivo la recuperación paulatina y soberanía de los recursos naturales para beneficio de las grandes mayorías.
Una Constitución que ponga lo público y lo común en el sentido de época que los ha puesto la pandemia.
Una Constitución que asegure la inclusión social, el crecimiento económico equitativo y la redistribución de la riqueza.
El blindaje de los cambios que debe reflejar la futura Constitución Democrática de la Repúblicande Chile comienza por la unidad de las de abajo y por cuidar lo que tantos años, tantas luchas y sufrimientos ha costado.
Chile entra por la puerta grande de la historia al comienzo de una nueva década.
Desde el Área Internacional de Podem Catalunya se han compartido las luchas que organizo Chile Despertó Barcelona, siempre intentando aportar, como una más, en la tarea interminable de avanzar hacia un mundo mejor.
¡Bravo Chile, adelante!
Catalunya, 26 de octubre de 2010
Conchi Abellán: “El pròxim Govern de la Generalitat ha d’estar alineat amb els avenços que està assolint el Gobierno de coalició a l’Estat”
La coordinadora autonòmica assegura que ERC i JxCat estan “immersos en una política estèril de gestos buits i tacticisme electoralista que els ha portat a la irresponsabilitat de tenir un executiu en interinitat enmig de la segona onada de la pandèmia”
Abellán afirma que a les properes eleccions “Catalunya té la possibilitat de fer avançar el país amb la recuperació d’uns serveis públics i de qualitat, apostant per un model industrial que garanteixi el manteniment dels llocs de treball en condicions dignes, i on el medi ambient sigui una prioritat”
La coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha indicat a l’obertura del Consell Ciutadà d’octubre que “deixem enrere una legislatura que no ha treballat per trobar solucions a les diferents crisis a les quals ens enfrontem: la nacional, la social i l’econòmica”. La unitat de l’independentisme, segons Abellán, està “totalment trencada” i els socis de govern mantenen els equilibris “per tacticisme electoral i partidista”. La diputada ha titllat d’una gran ”irresponsabilitat” la decisió de no convocar eleccions, deixant un Govern en interinitat “enmig d’una segona onada de la pandèmia, anteposant, com sempre, els interessos de JxCat davant les necessitats de la gent”.
La líder de Podem Catalunya considera que l’actual executiu “està immers en una política estèril de gestos buits“ i, per tant, “no pot liderar de cap manera una nova etapa en què s’haurà de posar l’accent en la sanitat pública i en la construcció d’un nou model de benestar per a Catalunya”. Una Catalunya “greument malmesa després de diverses crisis que han posat en relleu l’esgotament del sistema productiu, basat en una dependència excessiva del sector del turisme i de la construcció, i dels nostres serveis públics, privatitzats fins a l’extenuació”.
A les properes eleccions Catalunya té ”la possibilitat i el repte d’impulsar un nou canvi que faci avançar el país i que recuperi uns serveis públics que són l’única garantia de cohesió d’una comunitat davant la llei de la selva del lliure mercat”. L’objectiu primordial és el de consolidar “uns serveis públics i de qualitat; un model industrial que garanteixi el manteniment dels llocs de treball en condicions dignes, on el nostre teixit productiu sigui divers; que el medi ambient sigui una prioritat i aconseguir la sobirania energètica i alimentària”.
La coordinadora autonòmica ha asseverat que comença un nou temps en el qual “la confrontació amb el govern central ha de deixar pas a un executiu de la Generalitat que no tingui com a finalitat derrocar-lo”, sinó que ”estigui alineat amb els avenços que s’estan assolint, amb tantes dificultats, al Govern de coalició progressista, del qual formem part”. La pujada de l’SMI, la Llei d’Igualtat o la del Teletreball són alguns exemples per consolidar el quart pilar de l’Estat del Benestar que Abellán vol implementar a Catalunya amb un Govern “que governi per a totes i tots i que estigui disposat a establir ponts i col·laborar amb forces progressistes de la resta de l’Estat”.
La pandèmia ha posat damunt de la taula que la gestió privada “no només resulta més costosa a les arques públiques, sinó que s’ha demostrat insuficient i que precaritza als i les treballadores, i també afecta la bona atenció als i les pacients”, segons ha indicat Abellán. La diputada ha assenyalat que “el sistema de salut està saturat, amb pocs recursos i privatitzacions insostenibles”, per això, “s’ha de revertir aquesta tendència, que també es dóna a l’educació pública i a les residències, on els corruptes gestionen centres de gent gran sense control per part de la Generalitat”.
LLUIS COMPANYS, SÍMBOLO DE LA REPRESIÓN FRANQUISTA
Desde Podem Catalunya queremos reivindicar un Octubre de memoria, de dignidad y de lucha. Un octubre marcado por nuestro reconocimiento a las más de 1700 víctimas que fueron fusiladas en el Camp de la Bota y sepultadas en el Fossar de la Pedrera, que constituye un importantísimo lugar de memoria en el cual también se encuentra la tumba del presidente de la Generalitat de Cataluña, Lluis Companys, único presidente en Europa fusilado por el fascismo.
Octubre es también es el mes del reconocimiento a los compañeros y compañeras de las Brigadas internacionales que llegaron a nuestro país desde todo el mundo a luchar por las libertades y contra el fascismo, a defender la legalidad de la República, con sus mochilas llenas de esperanza y dignidad pagando muy caro su compromiso con la democracia y su solidaridad antifascista.
Un Octubre más, para recordar y exigir los derechos de estas víctimas merecedoras de homenajes y honores, pero principalmente de justicia y reparación. Personas que sufrieron todo tipo de vulneración de los derechos humanos. Víctimas de crímenes de Lesa humanidad que por su gravedad, son imprescriptibles.
Octubre es también es el mes del reconocimiento a los compañeros y compañeras de las Brigadas internacionales que llegaron a nuestro país desde todo el mundo a luchar por las libertades y contra el fascismo, a defender la legalidad de la República, con sus mochilas llenas de esperanza y dignidad pagando muy caro su compromiso con la democracia y su solidaridad antifascista.
Un Octubre más, para recordar y exigir los derechos de estas víctimas merecedoras de homenajes y honores, pero principalmente de justicia y reparación. Personas que sufrieron todo tipo de vulneración de los derechos humanos. Víctimas de crímenes de Lesa humanidad que por su gravedad, son imprescriptibles.
El día 15 de octubre de 1940, a las seis de la mañana, en el foso de Santa Eulalia del Castillo de Montjuïch, un piquete formado por la Guardia Civil y soldados de infantería, a las órdenes de un teniente provisional, se cumplió la sentencia del asesinato. El President de Catalunya que había rechazado que le vendaran los ojos exclamó sus últimas palabras “Per Catalunya” El joven oficial le dio el tiro de gracia.
Hacia las 6,30 hs. de la mañana moría Lluís Companys. Podían matar al hombre, pero ahora nacía el mito. La ejecución del President de la Generalitat de Catalunya fue un crimen de estado. Un crimen contra todo un pueblo.
Las tropas alemanas llegaron a La Baule (Francia) entre el 17 y el 18 de junio de 1940. El 13 de agosto irrumpieron en la casa del President Companys, cinco miembros de la policía militar alemana y agentes fascistas franceses. Después de confiscarles el poco dinero que tenían, el President y su familia fueron conducidos a un cuartel general situado en Ville Caroline (La Baule ) y encerrados en la capilla reconvertida en cárcel.
Después de una semana de estar detenidos, fueron trasladados a la cárcel parisina de La Santé el 20 de agosto. En La Santé, el President recibió un trato correcto. El día 27 de agosto a las 5 de la mañana, un coche lo trasladó a España a los calabozos de la dirección general de Seguridad del Estado, situados en la Puerta del Sol de Madrid. Allí estuvo incomunicado, fue insultado, vejado y torturado.
Pasadas 5 semanas, el 3 de octubre fue trasladado a la Jefatura Superior de Policía de Barcelona, entonces situada en la Avda. Diagonal 594. De allí fue trasladado a la cárcel del castillo de Montjuïch. El Consejo de Guerra sumarísimo tuvo lugar el 14 de octubre de 1940 a las 10 de la mañana en el más riguroso secreto. No fue admitida la voluntad de Companys de autodefenderse. El consejo de guerra sumarísimo terminó a las 11 hs. del mismo 14 de octubre, no duró ni una hora. El tribunal dictó la sentencia que condenaba a muerte al Presidente de la Generalitat de Catalunya.
Lucas Ferro: “El marc plebiscitari respon a la por de JxCat de quedar fora del pròxim Govern de la Generalitat”
El portaveu de Podem Catalunya aposta per unes eleccions en què es prioritzi la recuperació sanitària, econòmica, social i institucional després d’una dècada de retallades i externalitzacions
El portaveu de Podem Catalunya, Lucas Ferro, ha assenyalat en roda de premsa que la voluntat de plantejar les pròximes eleccions al Parlament de plebiscitàries respon “a la por de JxCat de quedar fora del pròxim Govern de la Generalitat de Catalunya”. Per al diputat, els catalans i les catalanes “han de poder escollir més enllà de marcs plebiscitaris que tenen com únic objectiu lligar ERC i la CUP davant d’una proposta que situa Junts com l’únic Govern legítim”. El CEO va assenyalar que el 57% dels catalans prioritzen la gestió dels serveis públics, per això, Ferro aposta per “unes eleccions que responguin a l’interès d’una majoria ciutadana que prioritza la recuperació econòmica, social, sanitària i institucional de Catalunya”.
Aprofundint sobre els propers comicis, el portaveu morat ha indicat que “les eleccions també hauran d’anar de per què s’ha privatitzat el rastreig a una empresa vinculada al finançament irregular de Convergència, per què s’ha utilitzat la pandèmia per reforçar la sanitat privada i no el sistema públic de salut o per què la primera resposta per sortir de la crisi ha sigut retallar la fiscalitat verda que ha de garantir una transició ecològica just”. Per a Ferro, a Catalunya “fa molts anys que les eleccions van de tot menys de fiscalitzar un Govern que fa una dècada que du a terme una política de retallades y externalitzacions que paguem avui tots els ciutadans i ciutadanes”.
Ferro s’ha referit a la necessitat de “construir una alternativa democràtica que garanteixi una recuperació justa per al conjunt de la ciutadania”, perquè, segons el diputat, “si ERC accepta el marc plebiscitari de JxCat, no només perdrà el lideratge de l’independentisme, sinó també el de Catalunya”. En un moment d’excepcionalitat, Ferro defensa trencar amb la lògica de governabilitat actual i apostar per “un Govern que lideri la recuperació econòmica i social, revertint retallades i externalitzacions de serveis públics i que defensi els drets de la majoria social i el dret a una transició energètica justa”.
Pel que fa a la solució del conflicte català, el portaveu de Podem ha indicat que Catalunya necessita un Govern que “fugi del tacticisme electoral permanent” i que “no deixi caure una via del diàleg que tant ha costat obrir des del Gobierno de coalición”. Segons Ferro, tots els actors polítics han fet passos endavant per dotar de sentit la taula del diàleg, com la reforma del codi penal o la revisió dels indults, “menys JxCat, que viu instal·lat en reflotar el marc plebiscitari per sobre de fer avançar el país”.
Finalment, Ferro ha assenyalat que és el moment que la majoria del Congrés construeixi una resposta alternativa a que va fer el PP a la crisi del 2008 amb “uns Pressupostos Generals de l’Estat que han de ser l’inici d’una alternativa a una dècada de retallades que només han accentuat les desigualtats socials i han llastrat els serveis públics”. En aquest sentit, el portaveu ha indicat que “és el moment d’acabar amb l’asfíxia fiscal als ajuntaments i CCAA i de reforçar els serveis públics”.
Lucas Ferro: “Aquest Govern no pot liderar la reconstrucció de Catalunya”
El portaveu de Podem Catalunya demana eleccions amb la màxima celeritat possible. Ferro assegura que la decisió de Torra de no convocar-les davant la seva inhabilitació “és una temeritat i irresponsabilitat que fa perdre com a mínim quatre mesos en una situació de crisi sanitària i econòmica”
El portaveu de Podem Catalunya, Lucas Ferro, ha assenyalat en roda de premsa que la no convocatòria electoral per part del president Torra després de la seva probable inhabilitació és “fer perdre a Catalunya com a mínim quatre mesos, que poden ser sis o set per escollir un nou Govern”. Per al portaveu de Podem Catalunya això constitueix “una temeritat i una irresponsabilitat, donada la situació de crisi sanitària i econòmica actual”. Ferro ha assegurat que “és evident que aquest Govern no pot liderar la reconstrucció de Catalunya”, perquè ha estat “incapaç de donar resposta als problemes i reptes del país”.
Pel que fa a la gestió de la pandèmia, l’actual executiu ha continuat amb “la pitjor tradició de govern a Catalunya, reforçant la sanitat privada, privatitzant elements essencials com la gestió dels rastrejadors i sent incapaç d’oferir solucions que reforcin la sanitat i l’educació públiques”. El portaveu ha indicat que “cal un Govern capaç de liderar una resposta a la crisi sanitària i econòmica, que reforci els serveis públics i blindi el benestar dels catalans i les catalanes”, cosa que passa “sí o sí per convocar eleccions amb la màxima celeritat possible”.
Ple de política general
El també diputat ha remarcat que el passat Ple de Política General ha ratificat la incapacitat per a liderar una resposta a la crisi en matèria sanitària i educativa, en un moment en què “cal reforçar l’educació pública, contractant més professors que permetin disminuir ràtios i evitar la transmissió comunitària a les escoles”. Així mateix, Ferro ha mostrat la necessitat de garantir que els alumnes de famílies vulnerables tinguin continuïtat educativa en cas d’haver de complir un període de quarantena “amb eines, ordinadors i connectivitat a internet”. Pel que fa a la sanitat, el portaveu ha instat l’executiu a “garantir les despeses de prevenció sanitària, que estan assumint els ajuntaments i l’atenció primària, així com mecanismes de rastreig i prevenció per evitar que cada cas de COVID pugui generar transmissió comunitària”.
Segons Ferro, el Govern ha d’intervenir en tots els sectors econòmics als quals no ha donat resposta, com el turisme, la cultura o la indústria. Per al portaveu, Catalunya ha de sortir de la crisi amb un pacte pel turisme sostenible que implementi un nou model que el descentralitzi i s’intervingui al sector “per garantir l’ocupació dels treballadors i l’activitat de les petites i mitjanes empreses”. D’altra banda, el sector de la cultura, que fa mesos que demana una sortida a la crisi i que colpeja amb especial duresa els espectacles públics necessita “ser declarada com una activitat essencial i que es garanteixi la seva continuïtat amb mesures de prevenció sanitària”, tal com va exigir el grup parlamentari Catalunya En Comú Podem al Govern. Finalment, Lucas Ferro va apostar per assentar les bases per a la transició ecològica a Catalunya amb un Pla per a la Transició Energètica i per oferir una resposta a la crisi contínua del sector industrial amb el degoteig de tancaments amb un “Pla de Recuperació per a la Indústria, perquè el 2021 el Govern intervingui amb incentius i ajuts per garantir que després dels ERTOS totes les indústries es reactivin econòmicament sense perdre ocupació”.
La nostra Atenció Primària al precipici: S.O.S. urgent!
Àrea de Sanitat – Salut de Podem Catalunya
El Departament de Salut del Govern de Catalunya, seguint la deriva d’una pèssima gestió de la crisi de la COVID–19, i refermant els errors que ens han conduït a ser una de les pitjors zones d’Europa (en penosa competència amb la Comunitat de Madrid) està ara molt ocupat en publicitar una estratègia que pot resultar fatal pel mateix sistema públic de salut. El seu objectiu actual és la “transformació” (llegiu demolició) de l’Atenció Primària, tal com l’hem entès fins ara. Com sempre, les organitzacions cíviques i l’activisme social tampoc han estat consultats.
Aprofiten la suma d’una sèrie de factors evidents:
El dèficit estructural històric i agreujat per via de les retallades dels migrats recursos per l’AP. Errors recents de desviament de personal de la primària a tasques hospitalàries. Pèrdues de treballadors/es de l’AP per baixes a causa de contagis de la COVID–19, quarantenes, malalties, i esgotament psicofísic extrem. Condicions de treball penoses que fan que es produeixin creixents abandonaments: trasllats, baixes o jubilacions anticipades. La nova agenda de treball segons la qual es multipliquen les tasques, però gairebé amb el mateix nombre de treballadores. Les vacances d’estiu, meritades i reglamentades, i que volen presentar com una excusa temporal. El mantra de les ‘innovacions tecnològiques’ per col·locar en realitat els call centers i altres formes d’allunyament i barrera d’accés.
Amb aquest escenari des del Govern es llencen a un nou Pla d’AP (?). Un més dels molts que van implementant tàcticament en el temps per tal d’anar enredant al personal, ja siguin treballadors/es o ciutadania i ajornant solucions reals. Uns Plans de bla, bla, bla, que a la fi acostumen a no complir, excepte en aquells conceptes que facilitin les condicions del ‘mercat de la salut’, els interessos més neoliberals propis del Govern, les ‘oportunitats’ per mútues, assegurament i sector privat, i tot allò favorable a la seva eina demolidora dels Serveis Públics: la que anomenen eufemísticament ‘col·laboració públicoprivada’ per amagar una veritable parasitació i entrega dels ja insuficients recursos públics a empreses privades o pseudosocials, amigues i amb interessos mercantils.
La situació actual de màxima emergència és un veritable S.O.S perquè la liquidació de l’AP és un fet en curs. Les nostres veïnes ens pregunten a peu de carrer que està passant al seu CAP, que ja no troben la seva metgessa, metge, infermeria o tot l’equip comunitari habitual. Creuen que és quelcom circumstancial i malgrat la ràbia que els produeix, es resignen, una vegada més… o encara pitjor, s’enfaden amb els/les treballadors/es.
La sistemàtica utilització de la dissuasiva barrera telefònica, atesa, o no, amb centenars de trucades per cada professional, les demores i ajornaments per tot, el trencament de la relació referent del pacient-metgessa/infermer/equip de primària; els tancaments de centres, CAPS i serveis (com urgències), la interrupció del seguiment de proves i control a pacients crònics, les tasques de gestió diària de la COVID–19 amb assistència i rastrejos, amb realització de tests PCRs. I tot allò que no fan els testimonials rastrejadors contractats fora: 108M de cost on 18M pels seus amics de Ferrovial, davant els 430 sanitaris per AP amb una despesa de 4’5 milions (?).
I seguim amb la primària. Assistència de casos urgents que han suportat esperes a la porta del CAP, el programa d’atenció sanitària a les residències geriàtriques en un dur rescat dels horrors de l’abandó, impunes davant un Departament de Treball, Afers Socials i Famílies connivent i còmplice per desídia. Però també les tasques burocràtiques i consultes desviades a telefòniques per acabar la jornada laboral esgotades. Una ‘reordenació’ perversa de les funcions d’infermeria, auxiliars sanitaris i administratius, psicòlegs, treball social, zeladors i tot l’equip amb la finalitat última d’esprémer el personal i no contractar nous recursos humans imprescindibles. Per contra, la funció cabdal del seguiment i control dels pacients crònics i complexos es veu demorada, si no abandonada, amb les conseqüències incalculables en salut i mortalitat.
I avui encara cal anotar una nova ‘feina’ per l’AP amb les forces i les persones al límit: atendre els requeriments de la pandèmia que afectin a l’àmbit escolar en una tornada als centres d’estudi que fa tremolar tothom conscient, encapçalats per mestres i comunitat educativa a causa de l’habitual ineficàcia del Govern, en aquest cas del Departament d’Educació. Els ‘gestors’ de la COVID–19 als centres educatius, quan detectin alertes sanitàries, es posaran en contacte amb el CAP de referència.
Sumem-hi la incertesa de treballar en un clima i una desorientació sostinguda amb una direcció incompetent, canviant protocols segons interessos conjunturals o aliens, prepotent, descoordinada contumaç de les orientacions globals a l’Estat, i per desgràcia nostra mancada de fiabilitat i de rigor. Ens estarem situant en la calamitat que ja estan perpetrant, amb la cobertura de decrets i/o decrets llei que donen cobertura legal a les privatitzacions i al clientelisme i s’escapen del control democràtic de la societat i també del mateix Parlament.
D’altra banda, el criteri responsable de mantenir la distància social, així com les mesures demostrades de prevenció (mascaretes, reunions reduïdes, cures d’espais i hàbits), fa que les plataformes socials no estiguin cridant a la/es manifestacions massives que tenen decidides i amb la ràbia acumulada de respondre a tot aquest desastre. S’està donant suport, naturalment, a les concentracions concretes i autolimitades a llocs, serveis, hospitals, per intentar posar en evidència el fracàs de la gestió, però encara no aquella gran manifestació de denúncia i correcció que es mereixen i que ja està gairebé acordada (quan sigui prudent i responsable convocar-la).
Malgrat aquest panorama tenebrós, cal respondre a tots els nivells. Denunciar, informar, explicar, exigir, preparar i organitzar respostes de cara a un futur governamental sempre pendent ‘d’altres’ qüestions.
Des de Podem Catalunya volem fer-vos arribar aquesta reflexió i fer valer la necessitat de posicions clares i de la lluita incansable per tal de revertir una situació que, en cas contrari, amenaça seriosament liquidar el sistema nacional públic de salut, aquell nostre que reivindiquem, al que aspirem i del que tenim tots els drets i arguments.
SALUT!
Àrea de Sanitat – Salut de Podem Catalunya.
A 12 de setembre 2020
11S: Reconstruïm Catalunya
L’11 de setembre és el dia de celebració de la identitat nacional catalana, la defensa de la qual sempre ha caracteritzat les forces progressistes liderades per les esquerres a Catalunya, que van identificar sempre la defensa d’aquesta identitat amb els interessos de les classes populars. El reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, juntament amb la necessitat d’assolir una major justícia social a Catalunya i a la resta d’Espanya, ha estat sempre reivindicat per les forces progressistes hereves tant de l’11 de setembre del 1714 com de la resistència antifeixista durant la dictadura, del moviment 15-M i dels moviments socials i partits polítics nascuts d’ell.
En realitat, hi ha diverses Catalunyes. La conservadora ha governat gairebé sempre, abans i durant el període democràtic, i l’enorme crisi actual mostra les conseqüències de les polítiques públiques que han estat aplicant i que han estat afavorint minories a costa de les classes populars, que són la majoria de la població. Aquest any 2020 ha posat de manifest les diferents mancances del nostre país, fruit de més d’una dècada de polítiques d’austeritat. Davant la teatralització i la ineficàcia del govern de la Generalitat –que representa els interessos dels de sempre–, incapaç d’abordar les diverses crisis que vivim i enfront de la confrontació, hem d’anteposar el diàleg i la cooperació per a reconstruir Catalunya. Una Catalunya que continuï avançant en drets i llibertats entre totes i tots per a tota la població, especialment per aquells sectors –com ara la classe treballadora i altres sectors de les classes populars– que estan patint en major mesura les polítiques neoliberals que s’han estat imposant tant per part dels previs governs espanyols com per part de la Generalitat de Catalunya, com ara les reformes laborals regressives o les retallades de despesa pública (de les més altes d’Espanya i de la UE).
La pandèmia ha mostrat també
l’enorme pobresa dels serveis de l’Estat del Benestar a Catalunya. La nostra
gent gran són els que estan patint més la crisi sanitària i social derivada de
la COVID-19. Els hospitals estan saturats, molts dels CAP segueixen tancats i
els serveis sanitaris públics han resultat ser insuficients mentre el govern
dels “súperpatriotes” subvenciona la sanitat privada, aposta per més
externalitzacions i per seguir minant la sanitat pública. Per tal que tothom tingui dret a la vida i
a la millor atenció possible, tingui els recursos que tingui, hem de
reconstruir la sanitat i els serveis socials, apostant decididament per un
model públic i universal.
Pel que fa a les escoles, la situació actual també reflecteix les enormes limitacions i el infrafinançament del sistema educatiu públic, la qual cosa tindrà conseqüències molt negatives en la reobertura escolar d’aquest any. I podríem dir el mateix pel que fa als insuficients serveis d’atenció a la dependència i les escoles bressol (el Quart Pilar de l’Estat del Benestar), que tenen desateses milions de persones i que poden ajudar les famílies millorant el seu benestar i facilitar –especialment a les dones– la integració al mercat de treball, aplicant a més les polítiques de conciliació necessàries. Hem mostrat ja en aquells ajuntaments en què governem que es poden fer les coses d’una altra manera, oferint una altra visió de Catalunya. És obvi que els que sempre han governat Catalunya representant els de sempre no han prioritzat els serveis públics, que juguen un paper clau en garantir la qualitat de vida de la ciutadania.
D’altra banda, el nostre teixit productiu basat en el totxo, rere el qual hi ha una gran especulació, i el turisme, juntament amb la progressiva pèrdua de pes de la nostra indústria, ha demostrat la feblesa de la nostra economia. Cal un país que torni a produir, fomentant la reindustrialització i que avanci cap a una transició ecològica respectuosa amb el nostre medi ambient, capaç de produir llocs de treball dignes i amb sensibilitat social, donant prioritat als serveis públics i les transferències de l’Estat del Benestar, que a més redueixin una de les majors desigualtats socials existents a Europa. El sistema productiu ha d’emfatitzar més la producció i consum local creant els productes essencials necessaris per a facilitar que el petit comerç i els autònoms estiguin al centre d’unes polítiques econòmiques de Km 0. Cal reconstruir el nostre model productiu per tal que Catalunya, juntament amb altres pobles i nacions d’Espanya, sigui sobirana econòmica i energèticament i estigui preparada per als reptes que ens esperen al segle XXI.
Aquest canvi a Catalunya també requereix un canvi a Espanya, de la qual som part, afegint una sensibilitat social molt necessària en l’àmbit estatal. Canvis a la naturalesa de l’Estat, fent que sigui més democràtic, són essencials per a la plena realització de les reformes necessàries i desitjades. La monarquia ha demostrat ser un instrument de defensa de l’statu quo i d’un únic interès, el seu propi enriquiment. Davant la impunitat i la connivència cal una nova prefectura de l’Estat que doni pas a un model republicà. Una república que anteposi l’interès general, que blindi els serveis públics i que asseguri la igualtat d’oportunitats de totes i tots mitjançant una fiscalitat progressiva i el reconeixement de la diversitat nacional. Catalunya ha de ser el motor que impulsi la sortida a la crisi territorial i d’Estat per a reconstruir-se i fer possible la República del futur. És obvi que les classes dominants i el govern independentista català no poden ser l’instrument per liderar aquests canvis, ni a Catalunya ni a Espanya.
Ens considerem, juntament amb les diverses forces progressistes germanes, els hereus d’aquells que volien una altra Catalunya i una altra Espanya l’11 de setembre que celebrem. La Diada ha estat sempre un dia de reivindicació dels drets i llibertats. Avui, més que mai, cal reivindicar un horitzó republicà conjunt amb tots els pobles i nacions d’Espanya aprofundir la democràcia i la justícia social per tothom i, sobretot, per a les classes populars, que han estat les més perjudicades durant tots aquests anys. És necessari, per justícia social i per eficiència econòmica, transformar el nostre país per tal de poder respondre a les necessitats de la majoria de la població.
Reconstruïm Catalunya, reconstruyamos España.
Feliç diada i visca Catalunya!
Comunicat sobre els activistes empresonats al Marroc
Podem Catalunya, des del seu fidels compromís amb la democràcia i el respecte dels DDHH al món, vol expressar la seva solidaritat i suport als manifestants i activistes del Moviment Popular al Rif (Hirak Chaâbi fi Rif, en àrab) empresonats al Marroc i que actualment es troben en el vint-i-quatrè dia de vaga de fam. El partit vol manifestar també la seva preocupació pel risc que corren les seves vides a conseqüència d’aquesta vaga de fam.
Cal recordar que aquest moviment ciutadà prodemocràtic sorgeix de manera pacífica a la ciutat d’Espígols l’any 2016 per exigir el compliment d’uns drets en serveis socials bàsics als quals qualsevol ciutadà del món hauria de tenir a l’abast: accés a l’ocupació, accés a l’educació universitària, sanitat i inversió en infraestructures. Per tot això, Podem Catalunya dona suport a les exigències dels presos i els seus familiars i sol·licita a les autoritats marroquines que respectin els seus drets dins de les presons i els hi concedeixen els següents drets mínims com a presos:
● Reagrupació i acostament dels presos polítics del Hirak a les seves famílies: destinar-los al centre penitenciari d’Espígols per evitar el sofriment afegit i els costos de desplaçament que sofreixen les famílies de les persones empresonades.
● Fi de la vulneració de DDHH a les presons, del maltractament físic i psicològic.
● Ampliar el règim de visites i permetre visites no només de familiars, sinó també de membres de l’entorn social dels reclusos.
● Permetre adquirir productes en l’economat de la presó més d’una vegada a la setmana, donat que, al no disposar de frigorífics en les cel·les, no és possible conservar en bon estat els aliments.
● Facilitar l’accés a la informació en premsa i llibres, així com a l’ús del material per a escriure, ja que actualment als presoners rifenys se’ls hi prohibeix l’ús de paper i material per a escriure, com els bolígrafs.
Finalment, Podem Catalunya vol remarcar que l’objectiu final és la seva posada en llibertat i reiterar el seu compromís amb les peticions democràtiques i de drets socials demandats pels ciutadans de la regió del Rif.
Conchi Abellán: “Cal anar a unes eleccions que permetin triar un Govern que anteposi els interessos de la ciutadania“
La coordinadora autonòmica anuncia l’inici del debat del programa electoral amb militants, inscrits i moviments socials en l’obertura del CCA de setembre, així com una ronda de reunions telemàtiques amb el territori
El portaveu Lucas Ferro també aposta per les eleccions catalanes i la construcció d’una alternativa davant un Govern de JxCat i ERC que s’ha mostrat “incapaç de gestionar la situació” i assenyala que el curs escolar a Catalunya està “abocat al fracàs” perquè “no s’han fet els deures”
La coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha indicat en l’obertura del Consell Ciutadà que aquest setembre comença “un curs marcat per la gestió sanitària de la pandèmia i amb la necessitat de començar ja a aprovar polítiques per a la recuperació econòmica i social”. Abellán ha titllat el Govern de Catalunya “d’enfrontat, dividit i caducat”, per la qual cosa considera que la reconstrucció no es donarà en aquesta legislatura: “Cal anar a unes eleccions que ens permetin triar un Govern que anteposi els interessos de la ciutadania per sobre del seu electoralisme”.
La també diputada ha assenyalat que “la paralització, la falta d’implicació, la descoordinació i l’enfrontament continu dins del Govern han empitjorat la situació en què viuen els i les catalanes”. Per tot això, Abellán considera que és el moment per a què “la militància i els inscrits, juntament amb els moviments socials i la ciutadania, debatin sobre el model de benestar emmarcat en quatre eixos centrals: la defensa dels serveis públics, el reforç del el quart pilar de l’Estat del Benestar, la reversió de les privatitzacions i legislació per defensar el bé comú davant de l’economia depredadora”. La coordinadora autonòmica ha remarcat la necessitat de construir una alternativa amb un debat ample i democràtic “per elaborar un programa electoral que sigui la base per construir un Govern al servei de les majories”.
Amb l’objectiu d’enfortir l’organització i arrelar-la al territori, Podem Catalunya aposta per un nou model organitzatiu amb la generació d’espais d’intervenció social. Conchi Abellán ha anunciat l’inici d’una ronda de reunions telemàtiques amb la militància de Catalunya, dividides per comarques, per poder explicar el nou model organitzatiu, recollir propostes i començar a implementar-lo els pròxims mesos. La coordinadora autonòmica ha parlat de la rellevància de la figura del militant amb el canvi de model dels inscrits i les inscrites, una modificació que permetrà reforçar l’organització, al mateix temps que preservarà espais més amples de trobada i participació. Finalment, la coordinadora ha confirmat ha participació de Podem Catalunya en els actes institucionals de la Diada de l’11 de Setembre, “amb la mirada posada en la necessària recuperació de Catalunya i en la voluntat de fer del diàleg l’espai central per a construir-la”.
Lucas Ferro: “Aquest Govern no pot dirigir la recuperació de Catalunya”
Per la seva banda, el portaveu Lucas Ferro ha declarat que el país viu “un moment excepcional” per uns rebrots a causa d’un Govern que “no ha fet els deures aquest estiu en cap element central de la gestió de la pandèmia”. Per al portaveu, això es veu clarament en la sanitat i a les escoles. Pel que fa a la sanitat “es va privatitzar un element tan central com són els rastrejadors a una empresa sospitosa com Ferrovial”. En l’àmbit educatiu, Ferro considera que l’inici del curs escolar està “abocat al fracàs, perquè no s’han implementat les reformes estructurals necessàries, com la baixada de ràtios o garantir que no hi hagi transmissió comunitària a les escoles”.
Sobre la remodelació del Govern, el portaveu ha assenyalat que aquesta administració “no pot dirigir la recuperació econòmica i social de Catalunya, donada la irresponsabilitat manifesta d’allunyar les eleccions per motius electorals i no sanitaris”. Segons Ferro, “el Govern de JxCat i ERC és incapaç de gestionar aquesta situació, perquè viu en una batalla constant i anteposa els seus interessos electorals per sobre de l’interès general en una situació d’emergència nacional”. Per això, el portaveu ha mostrat la seva voluntat de començar a construir una alternativa, “amb un republicanisme plural i integrador, capaç de representar els anhels de regeneració democràtica de la majoria de ciutadans“.
Lucas Ferro: “Podem ha de liderar una alternativa de Govern a Catalunya des d’un programa de recuperació“
El portaveu de Podem Catalunya assegura que aquest programa s’ha de realitzar de manera conjunta amb les forces germanes i s’ha de basar en la recuperació de serveis públics, elaboració de pressupostos expansius i la transició energètica
Ferro també ha demanat evitar la judicialització de la gestió de la pandèmia i ha apel·lat a un acord entre Govern i Gobierno “
Lucas Ferro ha assegurat que la nova direcció està enfocada a “construir i liderar una alternativa de Govern per a Catalunya“, en una roda de premsa virtual per valorar els acords del Consell Ciutadà i l’actualitat política. El portaveu de Podem Catalunya ha explicat que l’òrgan, reunit durant el passat cap de setmana, ha aprovat diverses àrees i secretaries orientades a la construcció “d’un programa de recuperació centrat a recuperar el benestar a Catalunya”. Aquest programa ha d’estar basat en “la recuperació de serveis públics externalitzats durant dècades, l’elaboració d’uns pressupostos expansius i la necessària transició energètica”.
El portaveu ha assegurat que Catalunya ha de “trencar amb el sistema dels últims 40 anys, que pritvatitzat serveis públics essencials com són els sanitaris o la gestió de les residències de gent gran”. Pel que fa a la relació amb les forces del canvi, Ferro ha mostrat la voluntat de “treballar i millorar les relacions, per això, s’ha aprovat la creació d’una taula de coordinació amb Catalunya En Comú, per tal d’elaborar conjuntament el programa de recuperació”.
Emergència sanitària
En referència a la situació d’excepcionalitat sanitària, Lucas Ferro ha demanat evitar la “judicialització constant” la gestió de la pandèmia. Per això, el portaveu ha indicat que “la solució ha de passar per un acord entre governs que clarifiqui les competències de cada administració i garanteixi que les CCAA tenen capacitat d’intervenció durant la pandèmia sanitària”.
Tot i que els rebrots eren previsibles, Ferro destaca la dificultat de gestionar la pandèmia sobre el model actual: “Si el rastreig l’ha de gestionar Ferrovial, aquest no serà viable. S’ha de replantejar el sistema, perquè necessitem 2000 rastrejadors i tenim només 150”.
Els rebrots s’estan duent a terme majoritàriament a empreses agroalimentàries i en els llocs de treball, per tant, segons el portaveu cal no només l’ús obligatori de les mascaretes a la població, sinó també “una tasca d’inspecció de treball, rastreig i de monitoratge”.