Blog

El 15 de gener de 1939 els facciosos van ocupar Tarragona i el 26 del mateix mes Barcelona; el 4 de Febrer, Girona i el 10 de febrer van arribar a la frontera amb França. Havia acabat l’ocupació militar de Catalunya, tot i que la guerra no acabaria oficialment fins a l’1 d’abril de 1939.

Entre les acaballes de gener i començaments de febrer de 1939 es calcula que van fugir a França, pel Pertús, Portbou i altres punts de l’Alt Empordà, unes 350.000 persones: dones, infants, gent gran i soldats, molts d’ells ferits, avançaven a peu en direcció a França. A aquesta quantitat de gent caldria afegir-hi els qui van traspassar la frontera pels camins de les comarques del Ripollès i la Cerdanya. El nombre d’exiliats arribà a gairebé mig milió de persones. No sé sap el nombre de persones que van morir a les carreteres camí de França.

Un cop passada la frontera van iniciar un recorregut marcat pel maltractament, el fred, la fam, la por i la mort. La majoria dels vençuts, espanyols i catalans, van ser internats en improvisats camps de concentració com els d’Argelers, Sant Cebrià, Barcarès, Ribesaltes, etc., que no reunien condicions d’habitabilitat. Més de la meitat dels exiliats van retornar a la Nova Espanya Franquista. Prop de 200.000 van patir les conseqüències de la Segona Guerra Mundial i, en alguns casos, la deportació als camps d’extermini nazis. Desproveïts de la seva condició de presoners de guerra, considerats com a apàtrides, 4738 persones van morir en el camp de Mauthausen-Gusen,. Finalment, la majoria de supervivents es van establir a França, en països llatinoamericans, al Magrib i, en un nombre inferior, a la Unió Soviètica o en altres països europeus.

El president de la República, Manuel Azaña; de la Generalitat, Lluís Companys; del govern basc, José Antonio Aguirre i el cap del govern republicà, Juan Negrín van passar a França el 5 de febrer de 1939. A la Nova Espanya, va començar una terrible persecució de tots els acusats de ser rojos i separatistes. Catalunya va quedar dividida entre vencedors i vençuts. La Catalunya republicana fou reprimida de la mateixa manera que ho va ser la resta de l’Espanya republicana però, a més, també va ser reprimida l’especificitat catalana.