Ocupació Barcelona per tropes franquistes
El 26 de gener de 1939 Barcelona va ser ocupada per l’exèrcit franquista sense rebre cap oposició per part de la ciutadania ni de l’exercit Republicà. La ciutat, devastada pels bombardejos, veia com dues divisions comandades pel general Yagüe encaraven la seva entrada a Barcelona. Una ocupant la zona de Montjuïc i una altre la zona del Tibidabo. A demés, per evitar la fugida dels últims combatents Republicans, una columna de soldats italians els envoltaven a la zona de Sant Andreu. Barcelona queia a les mans del Generalisimo, proclama que es va estendre per tota la ciutat, on pocs barcelonins varen sortir al carrer a rebre els ocupants.
A l’endemà 27 de gener les autoritats franquistes varen nomenar un nou alcalde, que governarà la ciutat amb el retorn d’exiliats feixistes que es trobaven a l’Espanya nacional. A partir d’aquest moment va començar l’inici de la repressió. Es varen articular les bases jurídiques nacionals que donarien peu a tot un seguit de processos judicials contra els republicans i qualsevol persona denunciada pel seu possible passat o suport republicà. Es creaven els camps de concentració per empresonar combatents i polítics capturats. Molts d’ells son afusellats, altres condemnats a llargues penes de presó .
El Castellà va ser declarat com únic idioma oficial en la vida social i pública, així com en els mitjans de comunicació. L’activitat administrativa, econòmica i política es totalment controlada i exercida sota els postulats franquistes. Començava la censura que duraria fins la mort del General Francisco Franco. En record d’aquests fets Podem Catalunya reclama que la memòria històrica en relació a les llibertats, democràcia i respecte de Catalunya, serveixi per garantir, sense cap tipus de distinció pels seus posicionaments ideològics o nacionals, la convivència de la gran i enriquidora diversitat dels seus habitants.