Logo Loading

Blog

La derrota de la Tarragona republicana

La derrota de la Tarragona republicana

Tal dia com avui, 15 de gener de 1939, fa 82 anys en el context del final de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), les tropes franquistes de la 105 Divisió del cos de l’exèrcit marroquí, dirigides pel general colpista Juan Yagüe Blanco i els soldats de la 1a bandera de Falange Espanyola de la 5a Divisió de Navarra, hissaven la bandera al balcó de l’Ajuntament de Tarragona mentre entonaven el “Cara al sol”. La Tarragona republicana havia estat derrotada.

L’endemà, 16 de gener de 1939, les noves autoritats van prendre possessió dels seus càrrecs. El General Antonio Aymat Jordà serà el nou Governador militar de la plaça. El reusenc Josep M. Fontana Tarrats exercirà de cap provincial de Falange (FET i JONS). Finalment el capità del Cos Jurídic Militar, Juan Dávila García, designarà com a alcalde al militant de la CEDEIXI Eusebio Mújica Jaca, capità de la sanitat militar.

Les autoritats republicanes, abans de l’entrada dels militars rebels, havien ordenat l’evacuació de la ciutat. Bona part de la ciutadania vinculada amb la república havia iniciat el camí cap a l’exili. La ciutat de Tarragona era una ciutat deserta.

Tarragona estava devastada per 18 mesos de bombardejos: 3.800 bombes llançades per gairebé 600 avions –bàsicament italians i alemanys–, que van causar 230 víctimes mortals i més de 350 persones ferides.

La guerra s’havia acabat, però començava una de les repressions més cruels del segle XX. Entre febrer de 1939 i juliol de 1940 es van celebrar 5.321 consells de guerra que van decidir l‘assassinat de 724 persones. La majoria de les execucions van tenir lloc de matinada a la muntanya de l’Oliva al costat del cementiri de Tarragona.

Als assassinats li van seguir les confiscacions de béns als vençuts, la purga dels funcionaris (189 de la Generalitat i 222 municipals), així com la depuració del 80% dels mestres i mestresses.

En record de les víctimes, el 16 de gener de 2010, es va inaugurar un memorial al cementiri de Tarragona, on figuren gravats els noms de les 724 persones assassinades. Un mes més tard es va inaugurar el “Monument als afusellats del Camí de l’Oliva”, on van tenir lloc les execucions.

SENSE MEMÒRIA NO HI HA DEMOCRÀCIA!!!

Veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.