La comissió de Cultura del Parlament aprova per unanimitat la proposta d’En Comú Podem per salvar les sales de cinema
La comissió de Cultura del Parlament ha aprovat la proposta de resolució presentada pel grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem per declarar la importància de l’exhibició de cinema com a eina de difusió de la cultura, d’equilibri territorial, de cohesió social i com a instrument pedagògic. El text aprovat insta el Govern de la Generalitat a desenvolupar un pla d’ajudes als ajuntaments dels territoris més vulnerables davant el risc del despoblament perquè puguin crear o rehabilitar espais per poder-hi fer projeccions. En aquest sentit, també s’encarrega a l’executiu que desenvolupi mesures que garanteixin l’equilibri territorial, ja sigui a través de convenis amb exhibidors especialitzats en la itinerància o a través de l’adquisició i manteniment de projectors digitals d’alta definició. En darrer terme, la resolució aprovada també estableix que es promogui la reforma de la llei de mecenatge per impulsar mesures d’ajuda a la distribució i exhibició de cinema als territoris més desafavorits.
La proposta, que va ser treballada en estreta col·laboració amb els responsables del Circuit Urgellenc i de la Mostra de Cinema Fantàstic de Ponent, Galacticat, ha estat votada favorablement per tots els grups parlamentaris. La coordinadora autonòmica de Podem Catalunya i diputada de Catalunya en Comú Podem, Conchi Abellán, ha celebrat un acord parlamentari que “ha de servir per revertir un desequilibri greu que ha portat a tancar gairebé un centenar de cinemes des de l’any 2000, dels quals, la majoria en municipis allunyats de grans conurbacions”. Així, destaca que comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Segarra, el Moianès o el Pla de l’Estany ja no tenen cap cinema obert.
En el cas de les Terres de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, el portaveu d’En Comú Podem, Jaume Moya, adverteix que la Val d’Aran, les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Solsonès o el Pallars Jussà estan en situació de risc perquè només tenen un cinema d’una sola sala a cada comarca. Moya assegura que el tancament d’espais de llarga tradició, com el Casal de Cervera, els Til·lers de Sort, o el Ribagorça del Pont de Suert, “provoquen que una part important del país hagi d’afrontar una greu mancança en l’accés a la cultura a través del cinema”.
“La reconversió digital del sector l’any 2014 va fer inviable la continuïtat de moltes sales i la crisi social i econòmica que castiga especialment al sector de la cultura pot acabar suposant la mort del cinema al nostre territori”, explica Moya. És per tot plegat, que la proposta de resolució aprovada demana el compromís del Govern per ajudar a mantenir o crear sales de projecció per combatre també el despoblament i el desequilibri territorial també en equipaments culturals, invertint en la digitalització i establint consensos amb els sectors empresarials de la distribució i l’exhibició de cinema.
2020 Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
MANIFEST 25N
El 25 de novembre de 1960 es va produir el violent assassinat de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques. En relació amb aquests fets, i per commemorar la seva causa, es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Cada cop la societat és més conscient de les situacions de desigualtat i violència que patim les dones i cada cop som més les implicades en treballar per revertir aquesta situació. Tot i això, ens queda molta feina per fer, i ara més que mai.
La situació actual, fruit de l’aparició de la COVID-19, i les mesures preventives que hem viscut, com el confinament obligatori i sobtat, han trasbalsat la vida de tota la societat i de manera específica la de les dones. Hem estat a primera línia, treballant per sostenir la societat com a principals cuidadores, tant a l’espai públic com al privat.
Les dones representem el 70% del personal sanitari i dels serveis essencials, en feines com la neteja o la feina als supermercats. Seguim realitzant la major part de la feina domèstica i la cura de persones de manera remunerada i no remunerada, assumint una major càrrega mental derivada d’aquesta. A més, moltes dones es veuen abocades a no poder seguir treballant per haver de fer front a les tasques de cura, trobant-se els centres escolars tancats. A més, les dones patim més precarietat i pobresa laboral.
Tot això fa evident un augment del risc de patir violència i agreuja la situació de les dones, deixant-nos en una clara situació de vulnerabilitat. Per això, cal prendre mesures urgents i imprescindibles, tant ara, enmig de la crisi sanitària, com quan comencem a sortir d’aquesta situació. Mentrestant, seguirem exigint la fi de les violències contra les dones, en totes les seves formes i en totes les seves expressions. Les agressions, les violències sexuals –físiques o la psicològiques–, la violència en l’àmbit de la parella o l’exparella, el matrimoni forçat, l’explotació sexual o reproductiva, la mutilació genital femenina i l’assetjament, entre d’altres, han constituït –i segueixen constituint– una vulneració dels drets humans de les dones, els nens i les nenes.
Gràcies al treball conjunt d’entitats, associacions, administracions i, sobretot, de la societat civil, podrem construir un futur lliure de violències amb equitat de gènere i justícia social. Perquè les mesures que s’implementen avui determinaran la manera com ens en sortim i definirà el futur i la societat que tindrem demà. No només per a millorar la vida de les dones, sinó de TOTES les persones.
En Comú Podem demana al Govern que també es permetin les activitats escèniques i culturals en biblioteques i museus
El grup parlamentari Catalunya en Comú Podem ha registrat al Parlament un conjunt de preguntes per demanar al Govern de la Generalitat els motius pels quals s’exclouen les activitats culturals amb presència de públic dels museus, biblioteques i altres espais culturals. La formació considera que si no es modifica la resolució de desescalada que va entrar en vigor el passat dilluns, s’està perjudicant greument el col·lectiu professional de narradors i narradores orals per les cancel·lacions de les seves activitats i per la impossibilitat de poder contractar noves activitats.
La resolució del 21 de novembre per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció de la pandèmia de Covid-19 a Catalunya permet, en el seu apartat 11, la celebració d’activitats culturals amb concurrència de públic sota determinades restriccions en teatres, cinemes o auditoris, però n’exclou els arxius, biblioteques, museus, sales d’exposicions, galeries d’art i centres de creació i arts visuals, espais on els narradors i narradores orals desenvolupen bona part de la seva activitat professional.
La coordinadora autonòmica de Podem Catalunya i diputada, Conchi Abellán, assegura que aquesta exclusió “contrasta amb l’autorització que sí que donava la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments” i denuncia que “suposa un greuge que comportarà la cancel·lació de totes les activitats de narradors, conta-contes, cercles de lectura i altres activitats similars”.
Per la seva banda, Jaume Moya, portaveu d’En Comú Podem a les Terres de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran tem que “aquestes limitacions agreujaran encara més la precarietat del sector de narradores i narradors orals, massa sovint menystingut pel Departament de Cultura, que no sempre el considera a la mateixa alçada que altres activitats culturals”. Moya se suma al comunicat emès pel Col·lectiu de Professionals de la narració oral, que recorda que la seva activitat també és “una art escènica”, denunciant “un nou greuge en la voluntat de treballar d’un col·lectiu ja prou castigat per les restriccions d’aquest any”.
Conchi Abellán: “El processisme ha deixat la Generalitat segrestada per personatges que reparteixen carnets de catalans bons i dolents”
La coordinadora autonòmica assegura que el Govern “cau a trossos i fa evident la manca de projecte polític de JxCat i ERC, més enllà de mantenir-se al Govern a tota costa”
La coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha indicat a l’obertura del Consell Ciutadà de novembre que “en un moment en què Catalunya necessita lideratge públic, el Govern ha caigut com un castell de cartes i ha deixat el país a la deriva i una Generalitat segrestada per personatges que reparteixen carnets de catalans bons i dolents, en funció de la seva afiliació política o procedència”. En aquest sentit, Abellán ha assenyalat que “el Govern cau a trossos i fa evident la manca de projecte polític de JxCat i ERC, més enllà de mantenir-se al poder a tota costa”. La diputada s’ha mostrat molt crítica amb alguns partits polítics que “han patrimonialitzat la institució i han deixat fora totes aquelles persones que no pensen com ells”, per això “veiem que els discursos dels seus suposats antagonistes són iguals, només canviant la paraula català per espanyol”.
La líder de Podem Catalunya considera que la catalanitat és “un punt de trobada de diferents orígens al voltant d’una llengua i una cultura pròpia”, per la qual cosa “no cal que ens defineixen, perquè sabem a qui representem i qui som: la gent que aixeca aquest país cada dia, immersa en milers de dificultats, com la desocupació, la desigualtat i uns serveis públics cada vegada més degradats”. Abellán ha assegurat que davant un executiu que “diu una cosa i la contrària i maltracta sectors com la cultura, l’esport, la hostaleria i els autònoms”, Podem Catalunya aposta per recuperar una Generalitat per a tots els catalans que posi l’accent a les polítiques públiques de recuperació econòmica i reforci la sanitat.
La diputada ha afirmat que “mentre alguns no van més enllà del tacticisme i les gesticulacions, des del nostre espai es treballa per ampliar l’autogovern, defensar la llengua catalana, desenvolupar el concepte de plurinacionalitat, aconseguir els indults per als líders independentistes injustament empresonats i portar a Catalunya uns PGE amb un nivell d’inversions mai vist en el darrers anys”. Sobre les properes eleccions, Abellán creu que el 14 de febrer ha de sortit un nou Govern “que aposti per un futur diferent per a Catalunya i que superi la lògica d’intercanvi de cadires, perquè l’ordre no altera el resultat: avui veiem que ERC lidera un Govern amb JxCat i el desgovern és el mateix”.
PODEMOS EXPRESA SU SOLIDARIDAD CON LOS SAHARAUIS QUE SE MANIFIESTAN EN EL PASO FRONTERIZO DE GUERGUERAT
Las protestas de cientos de saharauis en el paso fronterizo de Guerguerat, que separa Mauritania de áreas ocupadas por Marruecos en el Sáhara Occidental, bloquean desde hace tres semanas el transporte de recursos saharauis hacia la zona del Sahel. Estas manifestaciones se producen después de que tropas marroquíes se hayan concentrado en la zona, según informaciones de medios de comunicación. La tensión se ha elevado al producirse estos acontecimientos en la zona de separación del alto el fuego.
Como potencia administradora y territorio pendiente de descolonización (según Naciones Unidas), respectivamente, España mantiene una responsabilidad histórica con el Sáhara Occidental. La situación en Guerguerat evidencia, por enésima vez, la necesidad de avanzar en el proceso de libre determinación para el pueblo saharaui, reconocida en sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea y en resoluciones del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas, para una solución justa y pacífica mediante un referéndum con un censo acordado entre las partes.
Por esa razón, desde Podemos instamos a la retirada de las fuerzas militares presentes en el paso fronterizo de Guerguerat, así como a la protección de la población civil que se manifiesta pacíficamente en el enclave, con quien queremos expresar también nuestra máxima solidaridad y apoyo. A la vez, demandamos la implicación de Naciones Unidas. El Secretario General de la ONU debe nombrar, por su parte, a un Enviado Personal para el Sáhara Occidental —vacante desde hace más de un año—, y la Misión de las Naciones Unidas para el Referéndum en el Sáhara Occidental (MINURSO) ha de renovar su mandato con una clara vocación de protección y promoción de los derechos civiles, políticos, económicos, sociales y culturales de la población saharaui, incluyendo la celebración del referéndum de autodeterminación.
Diez años después de la detención y el encarcelamiento de 19 activistas saharauis, aún continúan en prisión tras las condenas impuestas en 2017 por la protesta pacífica del campamento Gdeim Izik, a las afueras de El Aaiún (Sáhara Occidental). Este proceso fue criticado por su falta de garantías por el Comité contra la Tortura de Naciones Unidas, así como por la falta de pruebas y adecuación al derecho internacional, según varias delegaciones de nuestro país presentes en los juicios. Ante los peligros de la pandemia en las cárceles, desde Podemos nos sumamos a la petición de la sociedad civil española para demandar su inmediata liberación. Precisamente por el impacto de la COVID-19 y la situación de emergencia sanitaria, económica y social que supone a nivel global, nuestro país debería priorizar un aumento de los esfuerzos de ayuda humanitaria para los campos de refugiados de la región y, sobre todo, de la firme implicación de nuestras instituciones con relación a una cuestión histórica pendiente y acuciante —tan presente en nuestro país cada año— como es la descolonización del Sáhara Occidental, el respeto a su derecho a la libre determinación y el respeto de los derechos humanos de la población saharaui.
Viernes, 13 de noviembre de 2020
En Comú Podem insta al Govern que implementi restriccions i limitacions a les cases d’apostes
La proposta, presentada per Conchi Abellán i Yolanda López, demana a l’executiu català que estableixi una distància mínima de 700m entre sales i els centres educatius, restringir la publicitat exterior dels locals o, en el marc de la pandèmia, horaris de tancament i admissió més reduïts que al sector de l’hostaleria
El grup parlamentari Catalunya En Comú Podem ha registrat una proposta de resolució per instar al Govern de la Generalitat a que implementi restriccions i limitacions a les cases d’apostes. En la línia del nou Decret Llei de Publicitat del Joc aprovat el passat 3 de novembre al Consell de Ministres, que incorpora una sèrie de mesures importants per acabar amb la ‘llei de la selva’ de les cases d’apostes, la proposta de resolució ha estat registrada al Parlament per la coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, Conchi Abellán, i la secretària d’acció institucional, Yolanda López –ambdues diputades–, mentre que diversos grups municipals amb presència de Podem han presentat mocions als ajuntaments.
La resolució insta al Govern a que prengui mesures per combatre la ludopatia establint una distància mínima de 700m entre els locals i els centres educatius, realitzant informes periòdics sobre la localització geogràfica de les sales atenent a criteris socioeconòmics, restringint la publicitat exterior dels locals o, en el marc de la pandèmia, establint horaris de tancament i admissió més reduïts que al sector de la hostaleria. A més, la iniciativa defensa la posada en marxa de centres socials per desenvolupar un oci digne i la formació de la Policia Local sobre l’aplicació de la normativa.
Es trasllada així a Catalunya la iniciativa impulsada per Rebeldía i Jóvenes IU, per ampliar la regulació del joc en el marc de les competències autonòmiques i municipals. El grup parlamentari Catalunya En Comú Podem ja va ser pioner al Parlament en la seva lluita contra aquest problema per a la salut pública de la joventut dels barris populars, presentant a finals de 2019 una moció aprovada sobre les polítiques de prevenció de les ludopaties o amb la seva oposició ferma al projecte BCN World.
A continuació podeu consultar la proposta de resolució completa:
250MRF00064_Proposta_de_resolucio_per_frenar_el_creixement_de_les
En Comú Podem celebra que el Parlament hagi aprovat la seva proposta de resolució en defensa de la integritat de la col·lecció del Museu de Lleida
La comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar ahir una proposta de resolució presentada pel grup de Catalunya En Comú Podem que defensa la integritat de la col·lecció d’art sacre del Museu de Lleida i que proposa un model de gestió compartida entre Catalunya i l’Aragó, al mateix temps que proposa treure de l’àmbit judicial la discussió sobre la propietat de les obres. La proposta va rebre el suport de JxCAT, ERC i el PSC, l’abstenció de la CUP, i el vot en contra de Ciutadans i PP. Ahir també es van votar tres propostes més sobre el Museu, a iniciativa de JxCAT, ERC i el PSC, que també es van aprovar, però amb menys suports que la presentada per Catalunya En Comú Podem.
La proposta, presentada fa un any, no s’havia pogut debatre encara per l’alteració dels calendaris a causa de la pandèmia. La diputada de Catalunya En Comú Podem Conchi Abellán va defensar “la integritat de la col·lecció d’art sacre del Museu de Lleida” i va apostar per “un altre model de gestió compartit entre Aragó i Catalunya, deixant la discussió sobre la propietat fora de l’àmbit judicial”. Abellán també va destacar que les propostes presentades per JxCAT i ERC “insisteixen a judicialitzar i polititzar, utilitzant el patrimoni com a arma llancívola”. ERC i la CUP es van abstenir en el punt que proposa la creació “d’una taula de diàleg tècnic amb la participació de les autoritats culturals i museístiques d’Aragó i Catalunya perquè les obres puguin ser gestionades de forma compartida, sempre d’acord amb criteris museològics que garanteixin la unitat, la conservació, l’estudi i l’ampli coneixement per part de tota la ciutadania”.
El portaveu d’En Comú Podem a les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, Jaume Moya, es felicitava per l’aprovació de la proposta de resolució, que es va produir justament el mateix dia que moria el bisbe emèrit de Lleida Francesc Xavier Ciuraneta, defensor de la unitat del Museu en els anys que va estar al capdavant de la diòcesi. “És una coincidència que hàgim aprovat aquesta resolució just el dia que hem conegut l’adéu d’una figura clau en la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu”, ha dit Moya, que considera que “el diàleg entre Catalunya i Aragó sota criteris científics i museològics, evitant que l’art sigui arma llancívola entre nacionalismes, ha de ser la via de resolució del conflicte, i no la judicialització i l’atiament del confrontament entre pobles veïns i que comparteixen història i patrimoni”.
En Comú Podem insta el Departament de Cultura a actuar per salvaguardar el patrimoni etnològic
El grup de Catalunya En Comú Podem (ECP) ha instat el Departament de Cultura de la Generalitat a invertir en l’adquisició de patrimoni etnològic i patrimoni immaterial. La formació ha presentat una sèrie de preguntes sobre la qüestió al Parlament, on també demana quina inversió hi ha prevista per al 2021 per adquirir patrimoni etnològic, per protegir-lo i per fer programes de recerca etnològica, al mateix temps que demana per l’estat del projecte del futur Museu Nacional de Societat, i si aquest museu integrarà també l’etnologia.
La diputada Conchi Abellán, que ha registrat les preguntes al Parlament, considera que el patrimoni immaterial i etnològic “és essencial per a la identitat dels pobles, la reactivació socioeconòmica dels territoris, la lluita contra el despoblament i el desenvolupament sostenible” i considera que aquest “a diferència d’altres patrimonis, com el que comprenen les arts visuals i la fotografia, ha estat històricament oblidat des del govern de la Generalitat”.
El portaveu d’En Comú Podem a les Terres de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran, Jaume Moya, destaca que “la falta d’inversió en patrimoni immaterial i etnològic constitueix un maltractament que ve de lluny i que, a més de no resoldre demandes llargament reivindicades, ha suposat l’incompliment de promeses assumides per la Generalitat”. En aquest sentit, Moya ha recordat que les polítiques de preservació del Patrimoni Cultural de la Generalitat han de passar per una actualització legislativa que inclogui la salvaguarda del patrimoni immaterial en la línia del que proposa la Convenció UNESCO del 2003 sobre aquest tema.
En Comú Podem recorda que fa més de deu anys el Govern de la Generalitat va proposar la creació d’un Museu Nacional de Societat, que explicaria què és la societat catalana parlant-hi d’història, arqueologia i etnologia, però que el projecte ha desaparegut de les prioritats de l’acció cultural de l’actual Govern de la Generalitat.
4_5836765769630747264