Arxiu mensual setembre 2020

ÚLTIMAS EJECUCIONES DEL FRANQUISMO

El sábado 27 de septiembre de 1975 se realizaron las últimas ejecuciones en España por parte de la dictadura franquista. En Burgos, fue ejecutado Ángel Otaegui, de 33 años y en Barcelona fue fusilado Juan Paredes Manot, Txiki, de 21 años, los dos eran militantes de ETA. En Madrid, en el Hoyo de Manzanares, fueron fusilados tres miembros del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP): José Luis Sánchez Bravo, de 22 años, Ramón García Sanz, de 27 años, y José Humberto Baena Alonso, de 24 años.

A raíz de la aprobación de dichos fusilamientos por el régimen franquista, en el País Vasco se decretó una huelga general de tres días y en varias ciudades españolas, como Barcelona, se realizaron manifestaciones reclamando justicia y su indulto; la respuesta por parte de la dictadura fue una violenta represión.

A continuación, adjuntamos la Carta de despedida de José Humberto Baena, uno de los últimos fusilados por el régimen franquista:

Papá, mamá: Me ejecutarán mañana de mañana. Quiero daros animos. Pensad que yo muero pero que la vida sigue. Recuerdo que en tu última visita, papá, me habías dicho que fuese valiente, como un buen gallego. Lo he sido, te lo aseguro. Cuando me fusilen mañana pediré que no me tapen los ojos, para ver la muerte de frente. Siento tener que dejaros. Lo siento por vosotros que sois viejos y sé que me queréis mucho, como yo os quiero. No por mí. Pero tenéis que consolaros pensando que tenéis muchos hijos, que todo el pueblo es vuestro hijo, al menos yo así os lo pido. ¿Recordáis lo que dije en el juicio? Que mi muerte sea la última que dicte un tribunal militar. Ese era mi deseo. Pero tengo la seguridad de que habrá muchos más. ¡Mala suerte! ¡Cuánto siento morir sin poder daros ni siquiera mi último abrazo! Pero no os preocupéis, cada vez que abracéis a Fernando, el niño de Mary, o a Manolo haceros a la idea de que yo continúo en ellos. Además, yo estaré siempre con vosotros, os lo aseguro. Una semana más y cumpliría 25 años. Muero joven pero estoy contento y convencido.
Haced todo lo posible para llevarme a Vigo. Como los nichos de la familia están ocupados, enterradme, si podéis, en el cementerio civil, al lado de la tumba de Ricardo Mella.
Nada más. Un abrazo muy fuerte, el último.
Adios papá, adios mamá.
Vuestro hijo: José Humberto

Extraído de: Alfredo Grimaldos (2004). La Sombra de Franco en la Transición. Madrid, España. Editorial OBerón

Los asesinatos del 27 de septiembre de 1975 dieron lugar a importantes movilizaciones en el interior y el exterior. Pablo VI manifestó su condena a la represión y solicitó tres veces clemencia. 17 embajadores, la mayoría europeos, abandonaron Madrid llamados por sus gobiernos, no así el de EEUU. En muchas ciudades de todo el mundo se celebraron multitudinarias manifestaciones, en Lisboa la embajada española fue asaltada e incendiada.

Ante tal situación el día 1 de octubre de 1975, “Día del Caudillo” en la plaza de Oriente de Madrid, Franco afirmó que “todo lo que en España y Europa se ha armado obedece a una conspiración masónico-izquierdista en la clase política, en contubernio con la subversión comunista-terrorista en lo social, que si a nosotros nos honra a ellos les envilece” El discurso y el mar de brazos en alto entonando el himno falangista “Cara al sol” parecían un viaje en el tiempo a 1946 cuando la ONU aprobó el boicot diplomático contra un régimen calificado de fascista. Algunas semanas más tarde Franco murió.

De acuerdo con la propia ONU (Resolución 1996/119 de 2 de octubre de 1977) en España siguen sin cumplirse en relación con las víctimas y sus familiares, el derecho a saber, el derecho a la justicia, y el derecho a obtener reparación. Desde el punto de vista de la jurisprudencia internacional, lo ocurrido en la zona franquista a partir del 18 de julio de 1936 fue un crimen contra la humanidad y estos no prescriben.

Desde Podem Catalunya recordamos tristemente, este terrible y abominable suceso por parte del régimen franquista, que por desgracia, forma parte de nuestra Memoria Histórica y a día de hoy continuamos intentando recuperar democráticamente.

ÚLTIMES EXECUCIONS DEL FRANQUISME

El dissabte 27 de setembre de 1975 es va realitzar les últimes execucions a Espanya per part de la dictadura franquista. A Burgos, va ser executat Ángel Otaegui, de 33 anys i a Barcelona va ser afusellat Juan Paredes Manot, Txiki, de 21 anys, tots dos eren militants d’ETA. A Madrid, en el Hoyo de Manzanares, van ser afusellats tres membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP): José Luis Sánchez Bravo, de 22 anys, Ramón García Sanz, de 27 anys, i José Humberto Baena Alonso, de 24 anys.

Com a conseqüència de l’aprovació d’aquests afusellaments per part del règim franquista, al País Basc és va decretar una vaga general de tres diez en diverses ciutats espanyoles, com Barcelona, es van realitzar manifestacions reclamant justícia i el seu indult; la resposta per part de la dictadura va ser una violenta repressió.

A continuació, adjuntem la Carta de comiat de José Humberto Baena, un dels últims afusellats pel règim franquista:

Papa, mama: M’executaran demà al matí. Vull donar-vos ànims. Penseu que jo moro però que la vida segueix.
Recordo que en la teva última visita, papa, m’havies dit que fos valent, com un bon gallec. Ho he sigut, t’ho asseguro. Quan m’afusellin demà demanaré que no em tapin els ulls, per veure la mort de front. Sento haver de deixar-vos. Ho sento per vosaltres que sou vells i sé que m’estimeu molt, com jo us estimo. No per mi. Però heu de consolar-vos pensant que teniu molts fills, que tot el poble és fill vostre, al menys jo així us ho demano. Recordeu el què vaig dir en el judici? Que la meva mort sigui l’última que dicti un tribunal militar. Aquest era el meu desig. Però tinc la seguretat que hi haurà molts més. Mala sort! Quant sento morir sense poder donar-vos ni tant sols la meva última abraçada! Però no us preocupeu, cada cop que abraceu el Fernando, el nen de la Mary, o al Manolo feu-vos a la idea que jo continuo en ells. A més, jo estaré sempre amb vosaltres, us ho asseguro. Una setmana més i faria 25 anys. Moro jove però estic content i convençut. Feu tot el possible per dur-me a Vigo. Com els nínxols de la família estan ocupats, enterreu-me, si podeu, en el cementiri civil, al costat de la tomba de Ricardo Mella.
Res més. Una abraçada molt forta, l’última.
Adéu papa, adéu mama.
El vostre fill: José Humberto

Extret de: Alfredo Grimaldos (2004). La Sombra de Franco en la Transición. Madrid, España. Editorial OBerón

Els assassinats del 27 de setembre de 1975 van donar lloc a importants mobilitzacions a l’interior i l’exterior. Pau VI va manifestar la seva condemna a la repressió i va sol·licitar tres vegades clemència. 17 ambaixadors, la majoria europeus, van abandonar Madrid anomenats pels seus governs, no així el de EUA. En moltes ciutats de tot el món es van celebrar multitudinàries manifestacions, a Lisboa l’ambaixada espanyola va ser assaltada i incendiada.

Davant tal situació el dia 1 d’octubre de 1975, “Dia del Cabdill” en la plaça d’Orient de Madrid, Franco va afirmar que “tot el que a Espanya i Europa s’ha armat obeeix a una conspiració maçònic-esquerrana en la classe política, en contuberni amb la subversió comunista-terrorista en el social, que si a nosaltres ens honra a ells els envileix” El discurs i la mar de braços enlaire entonant l’himne falangista “Cara al sol” semblaven un viatge en el temps a 1946 quan l’ONU va aprovar el boicot diplomàtic contra un règim qualificat de feixista. Algunes setmanes més tard Franco va morir.

D’acord amb la pròpia ONU (Resolució 1996/119 de 2 d’octubre de 1977) a Espanya segueixen sense complir-se en relació amb les víctimes i els seus familiars, el dret a saber, el dret a la justícia, i el dret a obtenir reparació. Des del punt de vista de la jurisprudència internacional, l’ocorregut en la zona franquista a partir del 18 de juliol de 1936 va ser un crim contra la humanitat i aquests no prescriuen.

Des de Podem Catalunya recordem tristament, aquest terrible i abominable succés per part del règim franquista, que per desgràcia, forma part de la nostra Memòria Històrica i avui dia continuem intentant recuperar democràticament.

Lucas Ferro: “Aquest Govern no pot liderar la reconstrucció de Catalunya”

El portaveu de Podem Catalunya demana eleccions amb la màxima celeritat possible. Ferro assegura que la decisió de Torra de no convocar-les davant la seva inhabilitació “és una temeritat i irresponsabilitat que fa perdre com a mínim quatre mesos en una situació de crisi sanitària i econòmica”

El portaveu de Podem Catalunya, Lucas Ferro, ha assenyalat en roda de premsa que la no convocatòria electoral per part del president Torra després de la seva probable inhabilitació és “fer perdre a Catalunya com a mínim quatre mesos, que poden ser sis o set per escollir un nou Govern”. Per al portaveu de Podem Catalunya això constitueix “una temeritat i una irresponsabilitat, donada la situació de crisi sanitària i econòmica actual”. Ferro ha assegurat que “és evident que aquest Govern no pot liderar la reconstrucció de Catalunya”, perquè ha estat “incapaç de donar resposta als problemes i reptes del país”. 

Pel que fa a la gestió de la pandèmia, l’actual executiu ha continuat amb “la pitjor tradició de govern a Catalunya, reforçant la sanitat privada, privatitzant elements essencials com la gestió dels rastrejadors i sent incapaç d’oferir solucions que reforcin la sanitat i l’educació públiques”. El portaveu ha indicat que “cal un Govern capaç de liderar una resposta a la crisi sanitària i econòmica, que reforci els serveis públics i blindi el benestar dels catalans i les catalanes”, cosa que passa “sí o sí per convocar eleccions amb la màxima celeritat possible”.

Ple de política general

El també diputat ha remarcat que el passat Ple de Política General ha ratificat la incapacitat per a liderar una resposta a la crisi en matèria sanitària i educativa, en un moment en què “cal reforçar l’educació pública, contractant més professors que permetin disminuir ràtios i evitar la transmissió comunitària a les escoles”. Així mateix, Ferro ha mostrat la necessitat de garantir que els alumnes de famílies vulnerables tinguin continuïtat educativa en cas d’haver de complir un període de quarantena “amb eines, ordinadors i connectivitat a internet”. Pel que fa a la sanitat, el portaveu ha instat l’executiu a “garantir les despeses de prevenció sanitària, que estan assumint els ajuntaments i l’atenció primària, així com mecanismes de rastreig i prevenció per evitar que cada cas de COVID pugui generar transmissió comunitària”.

Segons Ferro, el Govern ha d’intervenir en tots els sectors econòmics als quals no ha donat resposta, com el turisme, la cultura o la indústria. Per al portaveu, Catalunya ha de sortir de la crisi amb un pacte pel turisme sostenible que implementi un nou model que el descentralitzi i s’intervingui al sector “per garantir l’ocupació dels treballadors i l’activitat de les petites i mitjanes empreses”. D’altra banda, el sector de la cultura, que fa mesos que demana una sortida a la crisi i que colpeja amb especial duresa els espectacles públics necessita “ser declarada com una activitat essencial i que es garanteixi la seva continuïtat amb mesures de prevenció sanitària”, tal com va exigir el grup parlamentari Catalunya En Comú Podem al Govern. Finalment, Lucas Ferro va apostar per assentar les bases per a la transició ecològica a Catalunya amb un Pla per a la Transició Energètica i per oferir una resposta a la crisi contínua del sector industrial amb el degoteig de tancaments amb un “Pla de Recuperació per a la Indústria, perquè el 2021 el Govern intervingui amb incentius i ajuts per garantir que després dels ERTOS totes les indústries es reactivin econòmicament sense perdre ocupació”.

La nostra Atenció Primària al precipici: S.O.S. urgent!

Àrea de Sanitat – Salut de Podem Catalunya

El Departament de Salut del Govern de Catalunya, seguint la deriva d’una pèssima gestió de la crisi de la COVID–19, i refermant els errors que ens han conduït a ser una de les pitjors zones d’Europa (en penosa competència amb la Comunitat de Madrid) està ara molt ocupat en publicitar una estratègia que pot resultar fatal pel mateix sistema públic de salut. El seu objectiu actual és la “transformació” (llegiu demolició) de l’Atenció Primària, tal com l’hem entès fins ara. Com sempre, les organitzacions cíviques i l’activisme social tampoc han estat consultats.

Aprofiten la suma d’una sèrie de factors evidents:

El dèficit estructural històric i agreujat per via de les retallades dels migrats recursos per l’AP. Errors recents de desviament de personal de la primària a tasques hospitalàries. Pèrdues de treballadors/es de l’AP per baixes a causa de contagis de la COVID–19, quarantenes, malalties, i esgotament psicofísic extrem. Condicions de treball penoses que fan que es produeixin creixents abandonaments: trasllats, baixes o jubilacions anticipades. La nova agenda de treball segons la qual es multipliquen les tasques, però gairebé amb el mateix nombre de treballadores. Les vacances d’estiu, meritades i reglamentades, i que volen presentar com una excusa temporal. El mantra de les ‘innovacions tecnològiques’ per col·locar en realitat els call centers i altres formes d’allunyament i barrera d’accés.

Amb aquest escenari des del Govern es llencen a un nou Pla d’AP (?). Un més dels molts que van implementant tàcticament en el temps per tal d’anar enredant al personal, ja siguin treballadors/es o ciutadania i ajornant solucions reals. Uns Plans de bla, bla, bla, que a la fi acostumen a no complir, excepte en aquells conceptes que facilitin les condicions del ‘mercat de la salut’, els interessos més neoliberals propis del Govern, les ‘oportunitats’ per mútues, assegurament i sector privat, i tot allò favorable a la seva eina demolidora dels Serveis Públics: la que anomenen eufemísticament ‘col·laboració públicoprivada’ per amagar una veritable parasitació i entrega dels ja insuficients recursos públics a empreses privades o pseudosocials, amigues i amb interessos mercantils.

La situació actual de màxima emergència és un veritable S.O.S perquè la liquidació de l’AP és un fet en curs. Les nostres veïnes ens pregunten a peu de carrer que està passant al seu CAP, que ja no troben la seva metgessa, metge, infermeria o tot l’equip comunitari habitual. Creuen que és quelcom circumstancial i malgrat la ràbia que els produeix, es resignen, una vegada més… o encara pitjor, s’enfaden amb els/les treballadors/es.

La sistemàtica utilització de la dissuasiva barrera telefònica, atesa, o no, amb centenars de trucades per cada professional, les demores i ajornaments per tot, el trencament de la relació referent del pacient-metgessa/infermer/equip de primària; els tancaments de centres, CAPS i serveis (com urgències), la interrupció del seguiment de proves i control a pacients crònics, les tasques de gestió diària de la COVID–19 amb assistència i rastrejos, amb realització de tests PCRs. I tot allò que no fan els testimonials rastrejadors contractats fora: 108M de cost on 18M pels seus amics de Ferrovial, davant els 430 sanitaris per AP amb una despesa de 4’5 milions (?).

I seguim amb la primària. Assistència de casos urgents que han suportat esperes a la porta del CAP, el programa d’atenció sanitària a les residències geriàtriques en un dur rescat dels horrors de l’abandó, impunes davant un Departament de Treball, Afers Socials i Famílies connivent i còmplice per desídia. Però també les tasques burocràtiques i consultes desviades a telefòniques per acabar la jornada laboral esgotades. Una ‘reordenació’ perversa de les funcions d’infermeria, auxiliars sanitaris i administratius, psicòlegs, treball social, zeladors i tot l’equip amb la finalitat última d’esprémer el personal i no contractar nous recursos humans imprescindibles. Per contra, la funció cabdal del seguiment i control dels pacients crònics i complexos es veu demorada, si no abandonada, amb les conseqüències incalculables en salut i mortalitat.

I avui encara cal anotar una nova ‘feina’ per l’AP amb les forces i les persones al límit: atendre els requeriments de la pandèmia que afectin a l’àmbit escolar en una tornada als centres d’estudi que fa tremolar tothom conscient, encapçalats per mestres i comunitat educativa a causa de l’habitual ineficàcia del Govern, en aquest cas del Departament d’Educació. Els ‘gestors’ de la COVID–19 als centres educatius, quan detectin alertes sanitàries, es posaran en contacte amb el CAP de referència.

Sumem-hi la incertesa de treballar en un clima i una desorientació sostinguda amb una direcció incompetent, canviant protocols segons interessos conjunturals o aliens, prepotent, descoordinada contumaç de les orientacions globals a l’Estat, i per desgràcia nostra mancada de fiabilitat i de rigor. Ens estarem situant en la calamitat que ja estan perpetrant, amb la cobertura de decrets i/o decrets llei que donen cobertura legal a les privatitzacions i al clientelisme i s’escapen del control democràtic de la societat i també del mateix Parlament.

D’altra banda, el criteri responsable de mantenir la distància social, així com les mesures demostrades de prevenció (mascaretes, reunions reduïdes, cures d’espais i hàbits), fa que les plataformes socials no estiguin cridant a la/es manifestacions massives que tenen decidides i amb la ràbia acumulada de respondre a tot aquest desastre. S’està donant suport, naturalment, a les concentracions concretes i autolimitades a llocs, serveis, hospitals, per intentar posar en evidència el fracàs de la gestió, però encara no aquella gran manifestació de denúncia i correcció que es mereixen i que ja està gairebé acordada (quan sigui prudent i responsable convocar-la).

Malgrat aquest panorama tenebrós, cal respondre a tots els nivells. Denunciar, informar, explicar, exigir, preparar i organitzar respostes de cara a un futur governamental sempre pendent ‘d’altres’ qüestions. 

Des de Podem Catalunya volem fer-vos arribar aquesta reflexió i fer valer la necessitat de posicions clares i de la lluita incansable per tal de revertir una situació que, en cas contrari, amenaça seriosament liquidar el sistema nacional públic de salut, aquell nostre que reivindiquem, al que aspirem i del que tenim tots els drets i arguments.

SALUT!

Àrea de Sanitat – Salut de Podem Catalunya.

A  12 de setembre 2020

11S: Reconstruïm Catalunya

L’11 de setembre és el dia de celebració de la identitat nacional catalana, la defensa de la qual sempre ha caracteritzat les forces progressistes liderades per les esquerres a Catalunya, que van identificar sempre la defensa d’aquesta identitat amb els interessos de les classes populars. El reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, juntament amb la necessitat d’assolir una major justícia social a Catalunya i a la resta d’Espanya, ha estat sempre reivindicat per les forces progressistes hereves tant de l’11 de setembre del 1714 com de la resistència antifeixista durant la dictadura, del moviment 15-M i dels moviments socials i partits polítics nascuts d’ell.

En realitat, hi ha diverses Catalunyes. La conservadora ha governat gairebé sempre, abans i durant el període democràtic, i l’enorme crisi actual mostra les conseqüències de les polítiques públiques que han estat aplicant i que han estat afavorint minories a costa de les classes populars, que són la majoria de la població. Aquest any 2020 ha posat de manifest les diferents mancances del nostre país, fruit de més d’una dècada de polítiques d’austeritat. Davant la teatralització i la ineficàcia del govern de la Generalitat –que representa els interessos dels de sempre–, incapaç d’abordar les diverses crisis que vivim i enfront de la confrontació, hem d’anteposar el diàleg i la cooperació per a reconstruir Catalunya. Una Catalunya que continuï avançant en drets i llibertats entre totes i tots per a tota la població, especialment per aquells sectors –com ara la classe treballadora i altres sectors de les classes populars– que estan patint en major mesura les polítiques neoliberals que s’han estat imposant tant per part dels previs governs espanyols com per part de la Generalitat de Catalunya, com ara les reformes laborals regressives o les retallades de despesa pública (de les més altes d’Espanya i de la UE).

La pandèmia ha mostrat també l’enorme pobresa dels serveis de l’Estat del Benestar a Catalunya. La nostra gent gran són els que estan patint més la crisi sanitària i social derivada de la COVID-19. Els hospitals estan saturats, molts dels CAP segueixen tancats i els serveis sanitaris públics han resultat ser insuficients mentre el govern dels “súperpatriotes” subvenciona la sanitat privada, aposta per més externalitzacions i per seguir minant la sanitat pública. Per tal que tothom tingui dret a la vida i a la millor atenció possible, tingui els recursos que tingui, hem de reconstruir la sanitat i els serveis socials, apostant decididament per un model públic i universal.

Pel que fa a les escoles, la situació actual també reflecteix les enormes limitacions i el infrafinançament del sistema educatiu públic, la qual cosa tindrà conseqüències molt negatives en la reobertura escolar d’aquest any. I podríem dir el mateix pel que fa als insuficients serveis d’atenció a la dependència i les escoles bressol (el Quart Pilar de l’Estat del Benestar), que tenen desateses milions de persones i que poden ajudar les famílies millorant el seu benestar i facilitar –especialment a les dones– la integració al mercat de treball, aplicant a més les polítiques de conciliació necessàries. Hem mostrat ja en aquells ajuntaments en què governem que es poden fer les coses d’una altra manera, oferint una altra visió de Catalunya. És obvi que els que sempre han governat Catalunya representant els de sempre no han prioritzat els serveis públics, que juguen un paper clau en garantir la qualitat de vida de la ciutadania.

D’altra banda, el nostre teixit productiu basat en el totxo, rere el qual hi ha una gran especulació, i el turisme, juntament amb la progressiva pèrdua de pes de la nostra indústria, ha demostrat la feblesa de la nostra economia. Cal un país que torni a produir, fomentant la reindustrialització i que avanci cap a una transició ecològica respectuosa amb el nostre medi ambient, capaç de produir llocs de treball dignes i amb sensibilitat social, donant prioritat als serveis públics i les transferències de l’Estat del Benestar, que a més redueixin una de les majors desigualtats socials existents a Europa. El sistema productiu ha d’emfatitzar més la producció i consum local creant els productes essencials necessaris per a facilitar que el petit comerç i els autònoms estiguin al centre d’unes polítiques econòmiques de Km 0. Cal reconstruir el nostre model productiu per tal que Catalunya, juntament amb altres pobles i nacions d’Espanya, sigui sobirana econòmica i energèticament i estigui preparada per als reptes que ens esperen al segle XXI.

Aquest canvi a Catalunya també requereix un canvi a Espanya, de la qual som part, afegint una sensibilitat social molt necessària en l’àmbit estatal. Canvis a la naturalesa de l’Estat, fent que sigui més democràtic, són essencials per a la plena realització de les reformes necessàries i desitjades. La monarquia ha demostrat ser un instrument de defensa de l’statu quo i d’un únic interès, el seu propi enriquiment. Davant la impunitat i la connivència cal una nova prefectura de l’Estat que doni pas a un model republicà. Una república que anteposi l’interès general, que blindi els serveis públics i que asseguri la igualtat d’oportunitats de totes i tots mitjançant una fiscalitat progressiva i el reconeixement de la diversitat nacional. Catalunya ha de ser el motor que impulsi la sortida a la crisi territorial i d’Estat per a reconstruir-se i fer possible la República del futur. És obvi que les classes dominants i el govern independentista català no poden ser l’instrument per liderar aquests canvis, ni a Catalunya ni a Espanya.

Ens considerem, juntament amb les diverses forces progressistes germanes, els hereus d’aquells que volien una altra Catalunya i una altra Espanya l’11 de setembre que celebrem. La Diada ha estat sempre un dia de reivindicació dels drets i llibertats. Avui, més que mai, cal reivindicar un horitzó republicà conjunt amb tots els pobles i nacions d’Espanya aprofundir la democràcia i la justícia social per tothom i, sobretot, per a les classes populars, que han estat les més perjudicades durant tots aquests anys. És necessari, per justícia social i per eficiència econòmica, transformar el nostre país per tal de poder respondre a les necessitats de la majoria de la població.

Reconstruïm Catalunya, reconstruyamos España.

Feliç diada i visca Catalunya!

Comunicat sobre els activistes empresonats al Marroc

Podem Catalunya, des del seu fidels compromís amb la democràcia i el respecte dels DDHH al món, vol expressar la seva solidaritat i suport als manifestants i activistes del Moviment Popular al Rif (Hirak Chaâbi fi Rif, en àrab) empresonats al Marroc i que actualment es troben en el vint-i-quatrè dia de vaga de fam. El partit vol manifestar també la seva preocupació pel risc que corren les seves vides a conseqüència d’aquesta vaga de fam.

Cal recordar que aquest moviment ciutadà prodemocràtic sorgeix de manera pacífica a la ciutat d’Espígols l’any 2016 per exigir el compliment d’uns drets en serveis socials bàsics als quals qualsevol ciutadà del món hauria de tenir a l’abast: accés a l’ocupació, accés a l’educació universitària, sanitat i inversió en infraestructures. Per tot això, Podem Catalunya dona suport a les exigències dels presos i els seus familiars i sol·licita a les autoritats marroquines que respectin els seus drets dins de les presons i els hi concedeixen els següents drets mínims com a presos:

● Reagrupació i acostament dels presos polítics del Hirak a les seves famílies: destinar-los al centre penitenciari d’Espígols per evitar el sofriment afegit i els costos de desplaçament que sofreixen les famílies de les persones empresonades.

● Fi de la vulneració de DDHH a les presons, del maltractament físic i psicològic.

● Ampliar el règim de visites i permetre visites no només de familiars, sinó també de membres de l’entorn social dels reclusos.

● Permetre adquirir productes en l’economat de la presó més d’una vegada a la setmana, donat que, al no disposar de frigorífics en les cel·les, no és possible conservar en bon estat els aliments.

● Facilitar l’accés a la informació en premsa i llibres, així com a l’ús del material per a escriure, ja que actualment als presoners rifenys se’ls hi prohibeix l’ús de paper i material per a escriure, com els bolígrafs.

Finalment, Podem Catalunya vol remarcar que l’objectiu final és la seva posada en llibertat i reiterar el seu compromís amb les peticions democràtiques i de drets socials demandats pels ciutadans de la regió del Rif.

Conchi Abellán: “Cal anar a unes eleccions que permetin triar un Govern que anteposi els interessos de la ciutadania“

La coordinadora autonòmica anuncia l’inici del debat del programa electoral amb militants, inscrits i moviments socials en l’obertura del CCA de setembre, així com una ronda de reunions telemàtiques amb el territori

El portaveu Lucas Ferro també aposta per les eleccions catalanes i la construcció d’una alternativa davant un Govern de JxCat i ERC que s’ha mostrat “incapaç de gestionar la situació” i assenyala que el curs escolar a Catalunya està “abocat al fracàs” perquè “no s’han fet els deures”

La coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha indicat en l’obertura del Consell Ciutadà que aquest setembre comença “un curs marcat per la gestió sanitària de la pandèmia i amb la necessitat de començar ja a aprovar polítiques per a la recuperació econòmica i social”. Abellán ha titllat el Govern de Catalunya “d’enfrontat, dividit i caducat”, per la qual cosa considera que la reconstrucció no es donarà en aquesta legislatura: “Cal anar a unes eleccions que ens permetin triar un Govern que anteposi els interessos de la ciutadania per sobre del seu electoralisme”.

La també diputada ha assenyalat que “la paralització, la falta d’implicació, la descoordinació i l’enfrontament continu dins del Govern han empitjorat la situació en què viuen els i les catalanes”. Per tot això, Abellán considera que és el moment per a què “la militància i els inscrits, juntament amb els moviments socials i la ciutadania, debatin sobre el model de benestar emmarcat en quatre eixos centrals: la defensa dels serveis públics, el reforç del el quart pilar de l’Estat del Benestar, la reversió de les privatitzacions i legislació per defensar el bé comú davant de l’economia depredadora”. La coordinadora autonòmica ha remarcat la necessitat de construir una alternativa amb un debat ample i democràtic “per elaborar un programa electoral que sigui la base per construir un Govern al servei de les majories”.

Amb l’objectiu d’enfortir l’organització i arrelar-la al territori, Podem Catalunya aposta per un nou model organitzatiu amb la generació d’espais d’intervenció social. Conchi Abellán ha anunciat l’inici d’una ronda de reunions telemàtiques amb la militància de Catalunya, dividides per comarques, per poder explicar el nou model organitzatiu, recollir propostes i començar a implementar-lo els pròxims mesos. La coordinadora autonòmica ha parlat de la rellevància de la figura del militant amb el canvi de model dels inscrits i les inscrites, una modificació que permetrà reforçar l’organització, al mateix temps que preservarà espais més amples de trobada i participació. Finalment, la coordinadora ha confirmat ha participació de Podem Catalunya en els actes institucionals de la Diada de l’11 de Setembre, “amb la mirada posada en la necessària recuperació de Catalunya i en la voluntat de fer del diàleg l’espai central per a construir-la”.

Lucas Ferro: “Aquest Govern no pot dirigir la recuperació de Catalunya”

Per la seva banda, el portaveu Lucas Ferro ha declarat que el país viu “un moment excepcional” per uns rebrots a causa d’un Govern que “no ha fet els deures aquest estiu en cap element central de la gestió de la pandèmia”. Per al portaveu, això es veu clarament en la sanitat i a les escoles. Pel que fa a la sanitat “es va privatitzar un element tan central com són els rastrejadors a una empresa sospitosa com Ferrovial”. En l’àmbit educatiu, Ferro considera que l’inici del curs escolar està “abocat al fracàs, perquè no s’han implementat les reformes estructurals necessàries, com la baixada de ràtios o garantir que no hi hagi transmissió comunitària a les escoles”.

Sobre la remodelació del Govern, el portaveu ha assenyalat que aquesta administració “no pot dirigir la recuperació econòmica i social de Catalunya, donada la irresponsabilitat manifesta d’allunyar les eleccions per motius electorals i no sanitaris”. Segons Ferro, “el Govern de JxCat i ERC és incapaç de gestionar aquesta situació, perquè viu en una batalla constant i anteposa els seus interessos electorals per sobre de l’interès general en una situació d’emergència nacional”. Per això, el portaveu ha mostrat la seva voluntat de començar a construir una alternativa, “amb un republicanisme plural i integrador, capaç de representar els anhels de regeneració democràtica de la majoria de ciutadans“.